A proposta d’Iniciativa per Catalunya – Verds, i amb el suport de tots els grups parlamentaris, el Parlament de Catalunya insta avui el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes anuals per saber quantes persones dormen al carrer a Catalunya. Arrels recolza aquesta mesura com a eina imprescindible per obtenir informació quantitativa i qualitativa, i de manera continuada, sobre les persones sense llar.
La diputada d’ICV-EUiA Laura Massana interpel·larà avui al Govern de la Generalitat sobre la necessitat de realitzar recomptes anuals a nivell català per saber el nombre de persones que pernocten al ras. La moció es presenta a instància d’ICV-EUiA i amb el suport dels grups parlamentaris de CiU, ERC, SOC, PPC, C’s i el grup Mixt. La votació està prevista per a la setmana vinent. Podeu llegir aquí la proposta de resolució.
Des d’Arrels proposem realitzar recomptes anuals per obtenir informació quantitativa i qualitativa, i de manera continuada, sobre les persones que dormen al carrer i recolzem la iniciativa al Parlament.
Quin és el punt de partida?
- A Catalunya no s’ha fet mai un recompte de persones que pernocten al ras. A Barcelona s’han realitzat dos recomptes a nivell de ciutat (2008 i 2011). A Lleida es va realitzar un el 2008.
- Per posar solució a la problemàtica del sensellarisme cal quantificar i saber la dimensió de la realitat.
Què proposa Arrels?
- Proposem realitzar recomptes anuals per obtenir informació quantitativa i qualitativa, i de manera continuada, sobre les persones que dormen al carrer.
Per què s’hauria de fer a nivell de Catalunya?
- La pobresa de les persones sense llar els redueix l’esperança de vida en 20 anys (en les persones que atenem). Estem parlant de persones en una situació d’exclusió residencial severa.
- A dia d’avui no sabem quantes persones en situació de pobresa extrema hi ha a Catalunya. Ni persones que dormen al carrer ni persones que sense les entitats o serveis socials estarien dormint al carrer.
- Per resoldre un problema cal quantificar-lo primer coneixent la xifra i la seva evolució (amb recomptes successius anuals). Estem parlant de l’única pobresa que es pot quantificar amb un mínim marge d’error.
- El número de persones que dormen al carrer és un indicador de la qualitat de la societat. Creiem que hi ha d’haver una relació entre aquesta pobresa extrema i la “resta de pobreses”: gent que està a punt d’arribar al carrer, etc.
- Amb informació tenim més eines per sensibilitzar i contrarestar els arguments culpabilitzadors de la pobresa. La informació ha de ser quantitativa i també qualitativa.
Algú ho està fent, això?
A l’Estat:
A Anglaterra, més de 300 autoritats locals es coordinen cada any per comptar les persones que dormen als carrers dels seus municipis. També es fan a Seattle, Dublin i Montreal, entre d’altres, i està previst que al 2016 es faci un recompte a tot el Canadà.