“Passeu, passeu, endavant!”, ens convida el José Luis amb un somriure immens. Avui és una ocasió especial per a ell, però també per a les educadores de l’equip de carrer que venen a visitar-lo. Al desembre passat, el José Luis va entrar a viure en un pis després de divuit anys de dormir al carrer. Acompanyar-lo en aquest procés, després de tant de temps de dormir al ras, és el pròxim objectiu que ens hem plantejat treballar juntament amb ell i amb les 21 persones que van començar a viure en un pis gestionat per Arrels el 2023. En total, l’entitat garanteix una llar a 267 persones.
El José Luis fa temps que compta amb l’acompanyament dels equips d’educadors socials d’Arrels, i el 30 de desembre passat va entrar a viure en un pis. La Laia Jallow, una de les educadores de l’equip de Suport a la Persona que fa seguiment de les persones allotjades, va ser qui li va donar la notícia. “Què bo, no m’ho creia!”, explica el José Luis.
El pis en el qual viu ara és petit, però acabat de reformar. “Vaig venir amb la Laia. Tot era nou. D’estar al carrer a estar aquí dins, poder tancar la porta, poder tancar els ulls a la nit… Hi ha molta diferència. Abans, al carrer, no descansava, no tancava mai els ulls del tot. Estar tranquil, fer-te el teu propi menjar quan tens gana, no anar als menjadors, és molt diferent. Jo cuino bé. La gent m’ho diu: ara et veig millor que abans. Només entrar em vaig fer un pastís de carn”, diu, i riu.
Avui ens ha esperat amb una truita de patates, embotits, anxoves i uns quants plats especials per celebrar que estrena casa. Abans de seure a esmorzar ens ensenya el pis. Dues habitacions, una saleta, lavabo i cuina completen la seva llar. Aquí s’hi sent segur, tranquil. Ens ensenya els armaris, l’habitació, la tele que li va regalar una senyora. Està orgullós de tenir aquest espai per a ell sol.
Tot això que està vivint el José Luis és possible gràcies a la tasca coordinada de diferents equips de l’entitat. “Programem les passes que hem de fer perquè el canvi de passar de viure al carrer a viure en un pis no sigui brusc”, explica la Laura Garcia Sancho, educadora de l’equip referent del José Luis.
Una adaptació progressiva i amb acompanyament
El José Luis rep, cada setmana, la visita de la Laura i altres companyes que ofereixen acompanyament a les persones a les quals garantim l’allotjament des d’Arrels. “Primer, cal conèixer la persona i intentar escollir, d’entre les oportunitats que tenim, el pis que més s’adeqüi a ella. Per exemple, tenim en compte si té mobilitat reduïda, si és una persona autònoma i en quin grau ho és. Després, l’acompanyem a veure el pis, li ensenyem com és el barri i intentem treballar el vincle perquè a poc a poc tingui confiança en nosaltres. També l’ajudem en les gestions que necessiti, com fer el DNI, anar al metge, fins i tot anar a comprar, si cal”, comenta la Laura. L’objectiu és que s’assoleixi el màxim d’autonomia, dintre de les possibilitats que cada persona té.
“Encara m’hi estic acostumant; em costa dormir al llit. La resta, no. Jo soc una persona ordenada i neta. I el problema que he tingut per adaptar-me a altres pisos o albergs en els quals havia de compartir és que no m’acostumava a tenir-ho tot desendreçat, a vegades brut, que et robin… De vegades és complicat”, explica el José Luis.
Tot i que prefereix estar sol, la solitud pot ser un problema per a tothom, i també per a les persones que acompanyem, sobretot al principi. “Intentem estar molt presents en aquests moments, perquè en aquest canvi no se sentin soles. A més, treballem amb un equip de voluntaris i voluntàries que acompanyen les persones que viuen en un pis gestionat per Arrels. Una part d’aquest equip és de proximitat, són veïns i veïnes del barri on viuen les persones que atenem, que s’han ofert per fer aquest tipus de voluntariat. També tenim altres persones voluntàries, que acompanyen les persones que atenem encara que no visquin a prop de casa seva. Elles ajuden les persones perquè no se sentin soles, les acompanyen a fer gestions i estan a prop seu en el dia a dia”, explica la Laura.
Una rutina tranquil·la per recuperar hàbits
“Cada dia m’aixeco, em dutxo i endreço una mica. Després faig un cafè, penso què cuinaré i me’n vaig a comprar. De vegades, vaig al mercat; l’altre dia em vaig comprar un llobarro. Vinc a cuinar, repasso la cuina. I a la tarda miro el mòbil o la tele”. El José Luis es va adaptant a la nova rutina a poc a poc. Per això, també l’estem acompanyant en la gestió del seu temps i li oferim de participar en diverses activitats.
“Dues tardes a la setmana vaig a Arrels, faig teatre i vaig a la coral. Estem preparant algunes presentacions amb el grup de teatre, i ara ja hem fitxat més gent”. El José Luis ja ha convidat les seves companyes i companys del grup a conèixer el pis. “Encara no han vingut, volen venir tots junts. Hauria de demanar cadires als veïns… Ja farem alguna cosa. Una carn adobada aniria bé”, somriu.
Participar en activitats i poder gestionar l’ocupació del temps és una de les qüestions que tenim en compte quan la persona comença a viure en un pis. “Feia molt que no cuinava, no tenia lloc per fer-ho. Ara és el que més gaudeixo. Faig mongetes, estofat, sopa… De fet, jo havia treballat de cuiner”, diu.
Ara, i després de tants canvis, el que vol el José Luis és tranquil·litat. Estar a casa l’ha ajudat a estar més relaxat, tenir aficions i poder planificar o somiar amb un futur més dolç. “Potser torno a fer escultura, com havia fet fa temps. Puc fer servir l’habitació petita, estar tranquil i treballar. O també me’n puc anar de vacances, qui ho sap?”, diu.
Més informació
- Creiem que els recursos s’han d’adaptar a les persones i amb aquest objectiu hem buscat diferents solucions residencials durant anys. Informa’t del que fem.
- Durant el 2023, hem allotjat 267 persones. Coneix les dades de la memòria 2023.
- Si vols col·laborar en la nostra tasca, entra en aquest enllaç.