El 27 d’octubre, recordem les persones sense llar que ens han deixat

En els darrers dotze mesos ens han deixat 69 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona. La més jove tenia 28 anys i la més gran, 88. De totes elles, 17 van morir directament a la intempèrie. El 27 d’octubre les recordarem durant tot el dia a la plaça Nova de Barcelona, en una iniciativa impulsada amb el suport d’altres 21 entitats. Us convidem a participar.

Fer visibles les persones sense llar que ens han deixat i sensibilitzar sobre els efectes que haver de viure al ras té sobre la salut i el dret a la vida de les persones. És el motiu que, des de fa uns anys, ens porta a recordar públicament les persones que vivien al carrer a Barcelona o que hi havien viscut i que han mort en els darrers dotze mesos. Enguany, serà el dimecres 27 d’octubre, entre les 11h i les 20 h de la tarda a la plaça Nova de la ciutat; l’acte central tindrà lloc a les 18 h, quan llegirem el manifest i recordarem cadascuna de les persones que ens han deixat.

La instal·lació recordarà el Manel, la Maria Belén, el Janus, el Lorenzo, el Thai, la Maria Pilar… En total, 69 persones, de les quals 59 homes i 10 dones. De mitjana, tenien 55 anys, és a dir, han viscut 27 anys menys que la resta de la població de Barcelona. La més jove es deia Amine i, amb 28 anys, va morir a causa del fred mentre passava la nit al ras. La persona amb més edat era el Joan, que des de feia temps vivia en una residència.

De mitjana, durant els darrers dotze mesos ens hem acomiadat d’una persona sense llar a Barcelona cada cinc dies. El 35% de les 69 persones que recordarem vivia directament al carrer. Una de cada quatre d’aquestes persones va morir també directament al carrer, mentre que un 41% va morir a l’hospital o a un centre sociosanitari amb un estat de salut fràgil.

No ens cansem de dir-ho: haver de viure al carrer significa per a la persona estar exposada a riscos durant tot l’any i vulnera molts drets, entre ells el dret a la salut, a la vida i el record. De les 69 persones que aquest any recordem, tres van morir a causa del fred i una altra va perdre la vida víctima de violència.

En els darrers sis anys, han mort 349 persones que vivien o havien viscut al ras i que coneixíem des de diferents entitats i recursos de Barcelona. Aquest any, ens unim de nou amb una vintena d’entitats: ACASC-Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya, Àmbit Prevenció, Assís, BarcelonActua, Càritas, CAS Baluard (ABD), el Centre de Dia Poble-sec, Dit i Fet, el menjador social Gregal, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, Lligam, Lloc de la Dona, Lola No Estás Sola, Metzineres, Projecte Sostre, la fundació Sant Pere Claver, Santa Lluïsa de Marillac, Sant Joan de Déu, Suara, UTE-Primer la Llar i Arrels.

Us hi esperem el dimecres 27 d’octubre. De moment, compartim el manifest de l’acte:

Petjades contra l’oblit

Enric, Narciso, Maria Belén, Manel, Rosario, Pere…

Hem donat mil voltes a com començar aquesta carta i les paraules no acaben de sortir o no s’atreveixen. Potser perquè no volem una carta per dir-vos adéu. Potser perquè la vostra petjada ha estat tan profunda que encara no sabem com explicar-la. Aquest any sou 69 i els moments i les situacions s’amunteguen al cap.

La teva energia i el teu humor, Saida, ens han deixat empremta. I la teva essència, Lauren, encara perdura. Sovint ens véns al cap, Moumar, amb el teu català perfecte i sempre diplomàtic. I tu Vicente, tot un relacions públiques, tant que quan ens vam atansar a la plaça on comparties hores amb altres persones que vivien al carrer tothom ja sabia que ens havies deixat.

Tímid i extravertit, pacient i impacient, impulsiu i reflexiu… ens has marcat profundament, Antonio, i estem felices perquè ho sabies. També vam gaudir amb tu, Serafin, celebrant Nadal tot i que ja era l’abril. A tu, Eduardo, et volem dir que vam guardar la teva guitarra fins al final; i a tu, Marcos, que els veïns i veïnes de Sants es preocupaven quan no et veien. Enric, Manel, trobem a faltar la vostra vitalitat, les vostres ganes de pujar a un escenari o de parlar amb estudiants per explicar que viure al carrer no és una cosa normal.

Sentim vertigen quan veiem que, de mitjana, teniu 55 anys i que ens heu deixat 27 abans que la resta de barcelonins i barcelonines. Sentim indignació quan es diu que l’Stefan va tenir una mort natural, quan en realitat va morir de fred mentre passava la nit al carrer. Això mateix us va passar a vosaltres, Mohamed i Amine, recordeu? Sentim impotència quan sabem que el Marcin va morir al carrer, pocs dies després que li donessin d’alta a l’hospital.

Les vostres morts deixen marca i també ens deixen cicatrius, a nosaltres, als veïns i veïnes de Barcelona i a totes les institucions. Sou 69 i ens heu deixat una persona cada cinc dies. Sou 69 i 17 de vosaltres vau morir directament al carrer i altres 28 ens vau dir adéu a l’hospital o a un centre de convalescència.

Haver de viure al carrer significa estar exposat a moltes situacions de risc, els 365 dies de l’any; deteriora la salut i escurça els anys de vida. Què us hem de dir!

Per això avui us volem recordar, per fer-vos visibles a vosaltres, a altres persones sense llar que ens han deixat durant l’últim any i que potser no coneixíem, i al miler de persones que encara viuen al ras. Reivindiquem el dret a no morir en soledat, al record, a la vida, a tenir una llar. Per no tornar a repetir els mateixos errors que vam cometre amb vosaltres.

Sempre us guardarem en el record.