Sortir de la presó i no tenir una llar on viure és un tipus de sensellarisme invisible i desconegut. Segons estudis internacionals, estar reclòs en un centre penitenciari pot augmentar fins a deu vegades les possibilitats de viure situacions de sensellarisme. Per saber més sobre la qüestió a casa nostra, hem col·laborat en un Treball de Fi de Grau que aprofundeix en l’efecte en les persones i que mostra que els recursos a Catalunya són insuficients.
Algunes de les persones que viuen o han viscut al carrer i que són conegudes per Arrels han estat recloses a centres penitenciaris. Quan s’acaba la condemna, la majoria de persones es troben sense una llar on anar, amb una clara manca d’acompanyament institucional i amb tots els problemes que estar a la presó comporta. Es tracta d’un tema poc estudiat a Catalunya, però a altres llocs on s’han elaborat estudis quantitatius, s’ha estimat que estar reclòs en un centre penitenciari pot augmentar fins a 10 vegades les possibilitats de viure situacions de sensellarisme.
Aquest és l’objectiu de De la presó al carrer. Un estudi sobre la relació entre l’estada als centres penitenciaris i la vivència de situacions de sensellarisme a Catalunya, un Treball de Fi de Grau elaborat per Julià Tudó, graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració de la UPF, en col·laboració amb Arrels. Mitjançant entrevistes a persones que han viscut al carrer i que coneixem des d’Arres, i a professionals del sector, s’ha analitzat quina relació hi ha entre l’estada a la presó i la vivència de situacions de sensellarisme a Catalunya.
La recerca ha permès arribar a les següents conclusions:
- Com més llarga és la condemna, més desconnexió. Les condemnes més llargues generen una desconnexió amb el ‘món real’, dificultant en moltes ocasions l’accés a un habitatge en sortir. Quan es perden els llaços familiars, la feina i les habilitats socials esdevé molt difícil poder trobar una llar digna. Després de passar anys tancada, el procés de reincorporació per a la persona pot ser molt complicat si no es compta amb un suport. L’Alfredo, una de les persones entrevistades a l’estudi, comparteix la seva experiència: “Estar en la cárcel es como entrar en una nevera, tú te quedas como entraste, en esa fecha. Pero claro, el mundo va muy rápido; yo salí y no sabía cómo pagar el metro. Cuando sales te das el batacazo, quien te respetaba antes ya no está”.
- Moltes condemnes són evitables. En moltes ocasions, les penes són per delictes menors, com per impagament de multes. Tenint en compte que l’estada a la presó augmenta el risc de sensellarisme, es veu reforçada la idea que cal pensar en penes alternatives a la presó per a delictes menors.
- La presó afecta la salut. Moltes de les persones entrevistades destaquen que el pas per la presó els ha afectat la salut, tant físicament com psicològicament. Estar tancat en una cel·la gran part del dia i viure una angoixa constant deixa conseqüències greus que dificulten poder cercar un habitatge digne en sortir. Com explica el Sergio, una altra de les persones entrevistades en la recerca, “la cárcel me ha afectado a la salud, sobre todo a la mental”.
- Les persones sense documentació ho tenen més difícil. Les persones en situació d’irregularitat administrativa viuen una situació especialment complicada. El fet de tenir antecedents delictius fa que no puguin regularitzar la situació. Alhora, el no poder tenir documentació fa que hagin de recórrer, en moltes ocasions, a activitats de risc o il·legals. De tal forma, es produeix un cercle viciós del qual és molt difícil sortir.
- Les dones que viuen aquesta situació es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Tant a la presó com vivint al carrer hi ha menys dones que homes, malgrat estar molt més presents en altres formes de sensellarisme. No obstant això, les dones que han estat a un centre penitenciari i posteriorment han dormit al carrer es troben en una situació d’enorme vulnerabilitat. A més a més, els recursos pensats per a elles són molts menys. “Las mujeres estamos más expuestas al peligro… Cuando dormía en un cajero, me cerraba… Y al ser una chica, más de uno me picaba a la puerta…”, relata una dona entrevistada en la recerca.
- Sense una xarxa familiar és molt complicat tirar endavant. En sortir de la presó, tenir una xarxa social i familiar és imprescindible per poder connectar de nou en la societat. Quan aquesta és inexistent, esdevé molt complicat accedir a una llar digna i a un suport suficient.
- Els recursos específics són completament insuficients. Segons un mapatge realitzat per a la recerca, les places residencials específiques per a persones que han estat a centres penitenciaris i no tenen una llar no arriben al centenar a tot Catalunya. Tenint en compte que prop del 67% de persones preses no tenen una llar en sortir, segons dades del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la Generalitat de Catalunya, es pot afirmar que els recursos actuals són completament insuficients.
En aquest sentit, existeix també una manca d’acompanyament quan la persona surt del centre penitenciari, especialment pel que fa a l’habitatge; els recursos residencials existents estan en mans de fundacions privades i la política de reinserció està enfocada al món laboral, obviant el residencial.
Propostes per evitar haver de viure al carrer
La recerca De la presó al carrer. Un estudi sobre la relació entre l’estada als centres penitenciaris i la vivència de situacions de sensellarisme a Catalunya posa de manifest que cal més intervenció pública dirigida a aquestes persones i un increment en els recursos destinats a resoldre la seva problemàtica.
El fet d’estar reclosa en un centre no ha de dificultar a la persona accedir a una llar digna en sortir. Cal que les administracions s’impliquin en la qüestió, garantint que ningú que hagi estat sota la seva tutela acabi dormint al carrer, tal com està succeint en l’actualitat.
Per aquest motiu, des d’Arrels demanem:
- Crear un protocol per tal de garantir que les persones preses, amb documentació o sense, tinguin una llar digna en sortir
- Estudiar penes alternatives en casos de delictes menors
- Augmentar el nombre de places residencials per a les persones que surten en llibertat
- Crear recursos específics per a les dones que es trobin en aquesta situació de doble vulnerabilitat
Més informació:
Llegeix la recerca De la presó al carrer. Un estudi sobre la relació entre l’estada als centres penitenciaris i la vivència de situacions de sensellarisme a Catalunya.