Persones que dormen al carrer ens expliquen aquests dies que han hagut de canviar el lloc on dormien a petició de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Altres comenten que, sovint, les desperten a primera hora del matí perquè s’aixequin. Des d’Arrels demanem a l’Ajuntament actuar des de la perspectiva de drets i recordem que l’Ordenança de Civisme no es pot aplicar de la mateixa manera per a tothom perquè les persones sense llar no tenen alternativa.
Una actuació de la Guàrdia Urbana al passeig Picasso va significar que, la setmana passada, les persones sense llar que dormien sota els porxos haguessin de marxar i buscar un lloc nou on poder passar la nit. Segons la Guàrdia Urbana, es va actuar després d’algunes trucades per part de veïns que es queixaven d’aldarulls. A les persones que hi dormien, però, l’acció els ha provocat un sentiment de malestar i impotència; han de buscar un lloc nou on instal·lar-se i tornar a començar.
Al parc de la Ciutadella s’ha viscut també un fet similar. Fa unes nits, les persones que hi dormien van haver de sortir i algunes, amb les presses, van haver de deixar algunes de les seves pertinences. Era una nit que plovia molt.
Desplaçar les persones que dormen al carrer no és la solució perquè el problema no desapareix, únicament es trasllada. La setmana passada, va succeir al passeig Picasso i al parc de la Ciutadella. Passa cada matí a primera hora quan la policia convida les persones que dormen al carrer a aixecar-se i recollir les seves coses; és el que es coneix com a Operació Diana. I està passant aquests dies a l’acampada de persones sense llar que hi ha a la plaça Catalunya de Barcelona, on en diverses ocasions han fet desmuntar algunes de les tendes i avui mateix han desallotjat les persones que dormien a la plaça.
A Barcelona, 1.026 persones dormen al carrer, un 56% més que l’any 2008. Els recursos públics i privats acullen més de 2.000 persones però no disposen de més places lliures per evitar que ningú hagi de dormir a la intempèrie.
L’actual Ordenança de Civisme, que va entrar en vigor l’any 2006, diu que “és un deure bàsic de convivència ciutadana tractar amb respecte, atenció, consideració i solidaritat especials aquelles persones que, per les seves circumstàncies personals, socials o de qualsevol altre índole, més ho necessitin”. També especifica que “quan el pressumpte responsable de l’incompliment de l’ordenança sigui indigent o presenti altres mancances o necessitats d’assistència social o d’atenció mèdica especials o urgents, els agents de l’autoritat que intervinguin l’informaran de la possibilitat d’acudir als serveis socials o mèdics corresponents i del lloc concret on ho poden fer”.
El problema de base de l’Ordenança, des de la perspectiva de la problemàtica del sensellarisme, és que estableix que una persona no pot dormir al carrer.
L’ordenança estableix que tots els ciutadans i ciutadanes que fem ús de l’espai públic tenim uns drets i uns deures però hi ha col·lectius per als quals l’espai públic és la seva única alternativa i, per tant, no podran complir tots els seus deures en les mateixes condicions. Si no es pot dormir al carrer, què ha de fer una persona sense llar? Quina és l’alternativa?
Algunes propostes: ordenances des dels drets i policia més sensibilitzada
Haver de dormir al carrer no és un comportament incívic sinó una vulneració de drets i des d’aquesta perspectiva s’hauria d’actuar. Detallem algunes propostes per pal·liar la situació:
- El Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020 es marca com a objectiu garantir la seguretat de les persones que dormen al carrer. Per aconseguir-ho, preveu promoure mesures per lluitar contra l’aporofòbia i, d’altra banda, sensibilitzar els cossos de seguretat sobre la realitat de les persones sense llar, “amb formacions específiques a la Guàrdia Urbana”. Des d’Arrels demanem avançar en aquest objectiu, així com més coordinació entre la Guàrdia Urbana i els serveis municipals i les entitats que coneixem les persones sense llar.
- La Guàrdia Urbana té com a pràctica habitual convidar les persones que dormen al carrer a aixecar-se a primera hora del matí i els hi recorda on estan els albergs o altres recursos de la ciutat. Ho fan, segons la Guàrdia Urbana, sense multar-les. Des d’Arrels proposem que, en aquests casos, el paper de la Guàrdia Urbana sigui contactar de manera immediata amb serveis socials perquè es facin càrrec de la situació.
- En casos de conflicte amb la resta de veïns i veïnes de Barcelona, proposem apostar per la mediació i la sensibilització perquè les persones en situació més vulnerable no hagin de patir més. Segons una enquesta a la ciutadania a Barcelona impulsada per Arrels l’any 2016, el 75% del veïns i veïnes consideren el sensellarisme una problemàtica significativa i 4 de cada 5 creuen que cal recuperar els drets de les persones perquè viure al carrer no és normal.
- Perquè les persones que dormen al carrer puguin recuperar els seus drets cal que puguin accedir a un habitatge digne i estable. Mentre s’avança en aquest sentit, proposem una mesura a curt termini perquè ningú hagi de dormir al carrer: obrir espais petits per tota la ciutat, de baixa exigència, que respectin la privacitat i que serveixin per crear vincles amb les persones i saber què necessiten.
Estem convençuts que aconseguir #ningúdormintalcarrer és possible però per a això calen polítiques de prevenció perquè ningú perdi casa seva i polítiques d’atenció social i d’habitatge adreçades a les persones que viuen al carrer. Instem al govern de Barcelona i a la resta de grups polítics municipals a posar-se d’acord, desencallar iniciatives com la renovació de l’Ordenança de Civisme i treballar plegats amb un únic objectiu.
Més informació: