Un nou desallotjament de persones sense llar a Barcelona que vulnera drets

Aquest dilluns un dispositiu policial ha desallotjat els jardins de Sant Pau del Camp, al barri del Raval, on des de feia més de quatre anys vivien persones sense llar. La mesura policial no soluciona el problema i vulnera drets de les persones sense llar. A Barcelona, no és la primera vegada que succeeix. Calen més polítiques efectives i menys acció policial.

Fa més de quatre anys que els jardins de Sant Pau del Camp acullen un grup de persones sense llar que dormen i viuen allà. La M. diu que va ser de les primeres en començar a dormir-hi amb la seva parella i que durant molt temps no van tenir problemes amb ningú.

Des de dilluns al matí ja no estan al parc. A les 11h, quan tornava de passar una estona en el centre obert d’Arrels, va trobar la policia desallotjant les persones que vivien als jardins. “La setmana passada ens van dir que vindrien, vam entendre que perquè volien fer obres a la plaça però sembla que és perquè volien netejar i per un tema de seguretat. Quan vaig arribar-hi era un descontrol”, explica la M. No ha pogut recollir el matalàs que tenia, ni els llençols ni la seva roba però allò que més li preocupa és que, durant el desallotjament, la policia es va endur la seva parella –estrangera en situació administrativa irregular– amb altres companys i no sap on estan.

La intervenció policial l’han dut a terme Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, que han identificat 29 persones i n’han detingut 12 que no tenen papers; nou d’aquestes persones han ingressat al centre d’internament. L’Ajuntament de Barcelona afirma que el motiu ha estat “identificar possibles persones relacionades amb tràfic d’estupefaents a la zona” i que s’ha aprofitat el dispositiu per perimetrar la zona ja que es preveuen obres al parc.

Des d’Arrels, sabem que als jardins de Sant Pau del Camp hi vivien persones amb problemàtiques molt complexes i amb diferents situacions. Hi havia persones en situació administrativa irregular, infants amb les seves famílies, joves que fa poc que han fet els 18 anys, menors d’edat i dones, entre d’altres; algunes dormien en tendes de campanya, altres directament al terra dels jardins.

En aquest sentit, creiem que una operació policial sobre drogues no té perquè acabar desallotjant persones sense llar que fa temps que viuen en el mateix espai públic i que el consideren casa seva. Desplaçar les persones d’un lloc a un altre vulnera drets i només trasllada la problemàtica però no la resol.

Segons l’Ajuntament, “serveis socials s’ha activat per oferir recursos socials a les persones que hi puguin accedir, amb equips que estan treballant al territori les darreres setmanes”. De moment, les persones desallotjades han buscat altres indrets al carrer on dormir. “A mi no m’han ofert cap alternativa –explica la M- ni vaig veure ningú més que els policies. Ara estic dormint per la zona en un banc, amb fred i por.”

A Arrels coneixem algunes de les persones que fins dilluns vivien als jardins de Sant Pau del Camp; venen habitualment al nostre centre obert a descansar o fer ús dels serveis bàsics. Més enllà del motiu de l’actuació policial, el que ha passat no és una acció puntual. L’abril de l’any passat, per exemple, una actuació de la Guàrdia Urbana al passeig Picasso va obligar a marxar les persones sense llar que hi dormien al·legant problemes de veïnatge.

Vulneració de drets reiterada

Viure el carrer implica una vulneració de drets constant: del dret a l’habitatge, a l’espai públic i a la ciutat, a l’atenció social… En el cas dels jardins de Sant Pau del Camp i de la M. i els seus companys, s’hi afegeix un desallotjament de l’espai on vius que provoca un sentiment de malestar, impotència i inestabilitat. Una expressió de la desigualtat i violència estructural que pateixen les persones sense llar. En el cas de la M., ha hagut de buscar d’un dia per l’altre un nou lloc on instal·lar-se. I en el cas de les famílies amb infants, els joves i els companys en situació irregular que no se sap on són?

Desplaçar les persones que dormen al carrer no és la solució. Per això des d’Arrels diem que cal intensificar l’acció social i no la policial. I que els cossos de seguretat tinguin formació específica sobre la realitat de les persones sense llar i treballin de manera més coordinada amb serveis socials i amb les entitats.

Tenim propostes: accés a l’habitatge i garantia de drets

Barcelona ha d’afrontar d’arrel la realitat de les persones que dormen al carrer a la ciutat, com a mínim unes 1.200 que hi porten de mitjana gairebé 4 anys, a les quals se sumen 2.100 persones que dormen als recursos públics i privats i 500 en assentaments.

La problemàtica és complexa i calen accions i polítiques efectives en dues direccions: fomentar les opcions d’habitatge i garantir els drets de les persones que viuen al carrer. Aquestes són algunes de les nostres propostes, que durant les eleccions municipals vam traslladar a totes les formacions polítiques.

• Més habitatge públic per a persones que dormen al carrer. Les persones sense llar no poden quedar al marge de l’habitatge públic. Calen més facilitats per optar a pisos de protecció oficial i més promocions específiques que tinguin en compte aquesta realitat.
• Obrir la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona a les persones que viuen al carrer. Actualment aquest organisme impedeix l’accés a un habitatge de lloguer social a les persones que viuen al carrer.
• Menys albergs i més espais de baixa exigència. A la ciutat només hi ha tres albergs on puguin anar les persones sense llar però tenen una llista d’espera de mesos per entrar-hi. Proposem obrir petits espais on passar la nit de manera segura a cada barri de Barcelona.
• Intensificar l’acció social i no la policial. Habitualment i a primera hora del matí, la Guàrdia Urbana convida les persones que dormen al carrer a aixecar-se i recollir les seves pertinences. És una pràctica coneguda com a Operació Diana, en la qual no se sol multar les persones però sí que els dificulta el seu dia a dia.
• Ordenança de convivència que respecti les persones sense llar. L’ordenança criminalitza les persones sense llar. Cal obrir de nou el debat i apostar per una normativa que no miri la situació de les persones sense llar com a un problema de convivència ni objecte de sancions.