Una persona no arriba a viure al carrer d’un dia per l’altre. Els motius són molts i variats i tenen a veure amb la mateixa persona o amb la societat en la qual vivim. El fet d’haver de viure al carrer significa estar en una situació vulnerable i hi ha diferents factors que poden fer augmentar aquesta vulnerabilitat. Els expliquem.
L’organització World Habitat va impulsar l’any 2016 l’organització de censos de persones sense llar com a eina útil per aconseguir que cap persona hagi de viure al carrer a la Unió Europea. Des d’aleshores, 13 ciutats s’han sumat a la iniciativa; a Barcelona ho impulsem des d’Arrels des de fa tres anys.
El principal objectiu del cens és saber quin grau de vulnerabilitat presenten les persones que dormen al ras per saber com s’hauria d’actuar, quines polítiques s’haurien d’implementar i quins recursos cal millorar. Però, a què ens referim quan parlem de vulnerabilitat? Destaquem diferents factors:
- Factors personals que incrementen el nivell de vulnerabilitat de la persona. No és el mateix viure al carrer des de fa anys que des de fa dies i la capacitat i habilitats de cada persona per cobrir les necessitats bàsiques. També influeix el fet de patir una malaltia física o mental, una malaltia crònica, si la persona té una addicció o el fet de poder prendre la medicació quan el metge l’ha receptat. El 41% de les persones enquestades al cens, de fet, expressen tenir algun problema de salut física però només el 44% afirmen tenir targeta sanitària.
- Factors familiars i relacionals. La relació amb la família i els amics són un element important perquè qualsevol persona senti que forma part de la societat i conformen les xarxes de suport i ajuda. En el cas de les persones que viuen al carrer, la majoria de les vegades aquesta xarxa s’ha trencat o no existeix, fet que influeix en la vulnerabilitat de la persona. En el cas de les persones enquestades al cens, el 32% destaquen la ruptura familiar com un dels motius de la seva situació al carrer.
- Factors socioeconòmics que tenen a veure amb la societat en què vivim. En el cas de les persones d’altres països, la seva situació administrativa condiciona per exemple poder accedir a determinats recursos i dificulta que puguin millorar la seva situació i deixar de viure al carrer. Aquest factor és important perquè, segons el resultats de l’últim cens, el 67,3% de les persones enquestades i que dormen al carrer són de països de la Unió Europea o extracomunitàries i la majoria afirmen haver vingut a cercar millors oportunitats.Entre aquest tipus de factors també s’inclou haver patit experiències traumàtiques o d’abusos o que la persona hagi d’abandonar un allotjament per problemes de salut física, psíquica o per consumir droga o alcohol. Que la persona s’hagi d’adaptar als recursos i no al revés dificulta el procés de millora i incrementa el grau de vulnerabilitat.
- Factors polítics, administratius i de protecció social relacionats amb les lleis i amb l’accés a la justícia, a prestacions socials, a l’habitatge, l’educació, la sanitat, etc. No poder accedir a prestacions socials i no tenir ingressos regulars; no tenir documentació; no poder anar al metge amb regularitat i haver d’accedir només a través dels serveis d’urgències… són alguns exemples d’aquests tipus de factors.
Qualsevol persona que arriba a viure al carrer presenta una situació molt fràgil. Si viu al ras és perquè la majoria dels fils que la sostenien s’han trencat per motius que tenen a veure amb la persona però també amb el context social. Quan la persona ja es troba vivint al carrer, aquests mateixos factors poden dificultar la seva recuperació, minvar la capacitat de resiliència i agreujar la situació de vulnerabilitat. Per això, determinar aquest grau de vulnerabilitat és indispensable per abordar la problemàtica de manera eficient.