A Barcelona hi ha 2.791 persones sense llar: 1.533 dormint directament al carrer o en assentaments a diversos punts de la ciutat, i 1.258 persones més allotjades als recursos d’atenció públics i privats existents. En total, un 32,1% més que fa quatre anys. Les dades les aporta la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar en un informe basat en el recompte nocturn de persones sense sostre realitzat al novembre passat.
El 8 de novembre passat unes 700 persones voluntàries van recórrer els deu districtes de Barcelona amb l’objectiu de comptar les persones que aquella nit dormien als carrers de la ciutat. A la informació obtinguda es van sumar les xifres aportades pels recursos residencials públics i privats que allotgen persones sense llar i dades del Servei d’Inclusió Social. El resultat d’aquella nit es materialitza ara en un informe que dóna una dada preocupant: en els darrers quatre anys el nombre de persones sense llar a Barcelona ha crescut un 32,1%.
Segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), impulsora del recompte nocturn i que al 2008 va organitzar un altre, els resultats obtinguts confirmen que “s’està produint un increment progressiu del nombre de persones sense llar” a Barcelona. De les 2.891 persones sense llar que s’estima que hi ha a la ciutat, 838 dormen a la via pública, 1.258 ho fan als recursos residencials de l’administració i les entitats socials, i 695 persones viuen a assentaments.
“Entre el primer recompte realitzat al març del 2008 i el més recent del 8 de novembre, el nombre de persones pernoctant al carrer ha augmentat un 27% i el nombre de persones allotjades a equipaments de la XAPSLL un 5,7%”, afirmen des de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. El perfil de la persona que dorm al carrer és el d’un home, d’entre 26 i 45 anys, que pernocta en algun tipus de cobert, sobretot als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella. Les conseqüències de viure al carrer es recullen també a la investigació i es resumeixen en una dada: l’esperança de vida d’aquestes persones baixa fins als 58 anys.
L’informe destaca dues realitats més: l’augment de famílies sense llar i un “important” increment de persones que viuen en assentaments de caravanes o estructures temporals, a naus, solars i edificis en desús.
En aquest context, des de la XAPSLL plantegen les següents recomanacions:
- Incidir en la prevenció per evitar situacions d’exclusió residencial i que més famílies perdin casa seva, i fomentar polítiques de reallotjament ràpid per a les persones que es queden sense llar i que no necessiten un suport socioeducatiu.
- Comptar amb equipaments adaptats a les noves necessitats d’exclusió residencial i, en especial, a les famílies amb menors.
- Crear recursos residencials específics per a persones menors de 65 anys que acumulen vàries problemàtiques (social, sanitària, psiquiàtrica, orgànica…).
- Ampliar l’oferta de places a recursos d’acollida de baixa exigència per donar cabuda a l’increment de persones al carrer i atendre les persones amb més dificultats per accedir a recursos de llarga estada.
L’impacte de la crisi
Perquè una persona arribi a viure al carrer s’han d’acumular diverses problemàtiques durant un llarg període de temps, com patir una malaltia greu, perdre la feina i no tenir ingressos, quedar-se sense el suport de la família i amics… Algunes d’aquestes problemàtiques s’han accentuat durant els darrers anys arran de la crisi econòmica; la més evident és l’increment de l’atur.
Malgrat això, la destrucció de llocs de treball dels últims anys “no té una relació causal directa sobre el nombre ni la tipologia de persones que no tenen un lloc per viure” perquè “per caure en situació de sense llar cal que es produeixin en la història de vida d’una persona molts trencaments amb les xarxes de suport social i familiar”, expliquen des de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. “No obstant, l’increment de la població sense llar és un símptoma que evidencia el dur impacte de la crisi sobre les persones i les famílies més vulnerables de la nostra ciutat.”