Aquests dies, tots i totes sentim una barreja d’angoixa, incertesa i pors. Es tracta de sensacions que moltes persones sense llar viuen de manera habitual. Amb la situació actual pel coronavirus, la realitat de les persones que viuen al carrer és encara més dura i cal que les administracions les tinguin en compte. Hem analitzat quines han estat les principals respostes que s’han donat a diferents parts del món a les necessitats de les persones que no tenen on confinar-se i hem extret algunes conclusions.
El sensellarisme és un fenomen que es produeix a pràcticament tots els països; només a la Unió Europea, s’estima que hi ha més de 410.000 persones sense llar, segons dades de la plataforma FEANTSA. Aquests dies, les principals respostes que s’estan donant arreu són dues.
- Utilització d’habitacions d’allotjaments turístics. Aquests dies estan infrautilitzats i a moltes ciutats són un recurs per oferir allotjament d’emergència a persones que viuen al ras. És el cas, per exemple, de Califòrnia, Londres i Toronto. Es tracta d’una solució efectiva, ja que són espais que permeten preservar la intimitat, la higiene i les distàncies de seguretat necessàries però que, tot i així, no deixa de ser una resposta d’emergència i temporal. Les persones que s’allotgen en aquests espais saben que tan aviat acabi el confinament i es retorni a la normalitat, tornaran a la precària situació en què es trobaven. El cost que suposa aplicar aquesta solució és elevat, fet que evidencia que la manca de polítiques preventives per posar fi al sensellarisme acaba sent més costós i ineficaç que una bona planificació de les mateixes.
- Habilitació d’espais públics, com poliesportius o pavellons per oferir moltes places en poc temps. Es tracta també d’una alternativa d’emergència i temporal. La privacitat o el manteniment de les distàncies de seguretat són complicades de respectar en aquests recursos, que s’han habilitat a llocs com Bèlgica i algunes ciutats de Canadà.
La coordinació d’administracions, un mecanisme útil
El sensellarisme és una problemàtica multicausal i cal que sigui abordat de manera integral, més encara en dies d’emergència sanitària com els que estem vivint. Per a això, cal que les administracions es coordinin. En algunes regions, com l’Estat de Califòrnia i el Regne Unit, els governs estan transferint recursos als municipis per donar resposta a les necessitats de les persones sense llar.
Aquesta manera de fer posa sobre la taula la necessitat d’elaborar i aprovar estratègies nacionals i integrals, així com de coordinar-se entre administracions per abordar de manera més efectiva el sensellarisme. Finlàndia, un dels països on s’ha reduït més el nombre de persones que dormen al carrer, és un país amb una estratègia pionera i d’abast nacional que té molt en compte la capacitat d’actuació que tenen els municipis i la necessitat de dotar-los de recursos suficients.
A Catalunya pràcticament tot el pes recau en els municipis; l’estratègia comuna porta anys pendent d’aprovar-se i d’implementar-se. Sense un pla d’acció compartit és molt complicat trobar solucions efectives, per això des d’Arrels creiem que és urgent aprovar aquesta estratègia tant aviat com sigui possible.
Amb coronavirus o sense, les vulneracions de drets persisteixen
A diferents Estats s’ha declarat el confinament obligatori i s’han establert sancions per a qui incompleixi la normativa. Com també ha passat a Barcelona, persones que viuen al ras a diferents parts del món han estat multades pel fet d’estar al carrer. S’han donat casos a països com Itàlia i França, complicant encara més les situacions d’aquestes persones.
En aquest context, algunes ciutats no han donat cap resposta a les persones que dormen al carrer o han plantejat alternatives estigmatitzadores. Un exemple és el cas de Las Vegas, que va confinar persones sense llar en un aparcament a l’aire lliure, separades per línies pintades al terra. També destaca el cas de Pretòria (Sud Àfrica), on l’exèrcit va envoltar centenars de persones que vivien al carrer per enviar-les a un estadi on actualment estan confinades en condicions precàries.
La pandèmia s’acabarà, el sensellarisme també?
Els efectes de la crisi del coronavirus seran notables i afectaran especialment a les persones més vulnerables. Per això, cal plantejar alternatives i pensar a llarg termini. Amb pandèmia o sense, qui dorm al carrer seguirà exposat a molts riscos com el fred, la calor, la inseguretat o els problemes de salut. Des d’Arrels, creiem que:
- Calen polítiques que apostin per l’habitatge com la millor eina per acabar amb el sensellarisme. L’enfocament que s’ha fet servir fins ara, basat en els serveis socials, no va a l’arrel del problema.
- Els recursos d’emergència temporals, protagonistes aquests dies, no són la resposta adequada. Quan acabi el confinament, les administracions permetran que totes les persones ara acollides tornin al carrer?
- Aprovar i implementar l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya ha de ser una prioritat perquè sense un pla d’acció conjunt serà molt difícil abordar el sensellarisme. Els municipis haurien de tenir aquest suport transversal per poder atendre, des de l’àmbit local, totes les persones que visquin al carrer sense derivar-les als recursos de ciutats més grans i properes.
- La mirada de les solucions al sensellarime ha de ser a llarg termini però també cal actuar a curt termini perquè menys persones visquin al carrer. Per això, proposem obrir espais d’acollida de baixa exigència, petits i no massificats, que tinguin en compte les necessitats de les persones i ubicats a cada barri.