Com s’està adaptant el model Housing First a casa nostra i a la resta d’Europa?

Apostar per l’habitatge com a dret humà i donar suport a les persones perquè puguin viure i mantenir una llar. És el punt de partida del model Housing First que, als anys 90, va néixer a Nova York per reduir el sensellarisme. En tots aquests anys, la idea s’ha implantat en alguns països europeus, adaptant el model a cada realitat local. Us expliquem com s’està fent en l’àmbit europeu i a Catalunya.

A inicis dels anys 90, l’organització nord-americana Pathways Housing First Institut va posar en marxa el Housing First, un model d’atenció al sensellarisme que prioritza l’accés a un habitatge digne i estable, que no condiciona l’entrada a l’habitatge a complir requisits com deixar de beure o rebre tractament i que ofereix atenció social continuada a la persona, entre d’altres. L’objectiu d’aquest model era trencar amb el tradicional model d’escala, que suposa un camí més llarg i costós fins que la persona aconsegueix un habitatge i que deixa moltes persones fora del procés.

Des de la seva creació, el model Housing First s’ha estès a nombroses ciutats del món, també europees. A cada lloc, però, es desenvolupa amb canvis i adaptacions. “El context polític és diferent a cada país europeu, per això hi ha variacions. Té a veure, per exemple, amb quant habitatge social tenim disponible”, explica Nicholas Pleace, director del centre per a la política d’habitatge de la Universitat de York i membre de l’Observatori Europeu del Sensellarisme de la plataforma Feantsa.

A la majoria de països europeus, però, majoritàriament encara s’aborda el sensellarisme amb recursos d’emergència i grans albergs. El motiu, indica Nicholas Pleace, és que “no hi ha un tipus d’integració estratègica del Housing First en una estratègia més àmplia per lluitar contra el sensellarisme”. A Finlàndia, per exemple, això sí que passa i tothom treballa sota un mateix paraigua legislatiu i amb una mirada transversal. A França, el model Housing First està molt desenvolupat també a tot el país, però hi ha una dificultat amb la despesa que suposa l’habitatge i és tot un repte. A Alemanya, el Housing First està present a ciutats com Berlín, però amb finançament que mira a curt termini i no permet assegurar la continuïtat dels programes ni l’estabilitat en l’habitatge de les persones.

“Perquè el model Housing First funcioni correctament, cal fomentar molt la coordinació entre tots els actors: es tracta, per exemple, que una persona sense llar que surt de l’hospital o de la presó pugui ser derivada directament a un habitatge estable i amb atenció social”, afirma Nicholas Pleace. I alerta del repte principal: “El més dificultós és acceptar la idea que el sensellarisme no és culpa de la persona; això és el que impedeix treballar des de la perspectiva del model Housing First”.

Una mirada àmplia amb perspectiva local

Finlàndia és un bon exemple per fixar-se en el desplegament del model Housing First a Europa. “Sabem que el model funciona i que no cal comprovar durant mesos i a través d’un model d’escala si la persona pot viure o no en un habitatge”, explica amb contundència Saija Turunen, que és cap de recerca de la Y-Foundation. “Pensem en solucions a llarg termini, busquem petites unitats d’habitatge i no volem hostals ni llocs temporals, comptem amb assessors en habitatge per evitar situacions de conflicte i coordinar-nos amb els municipis i els diferents ministeris.”

Des de l’any 2008, a Finlàndia hi ha una estratègia nacional per combatre el sensellarisme que es basa en el model Housing First, i els està funcionant. L’any 1985 es comptabilitzaven al país 20.000 persones sense llar i l’any passat es van comptabilitzar 3.429 persones. En tot aquest temps, s’han aplicat cinc plans nacionals contra el sensellarisme: els dos primers s’enfocaven al sensellarisme més crònic i a llarg termini, el tercer es va centrar en la prevenció, el quart programa nacional va voler enfortir els municipis locals i el cinquè, vigent en l’actualitat, torna a fixar-se en el sensellarisme a llarg termini.

La implementació d’aquesta estratègia nacional es fa en coordinació entre administracions i entitats socials i apostant per l’habitatge estable. En aquest sentit, l’organització Y-Foundation juga un rol destacat perquè gestiona 90.000 apartaments en 60 poblacions del país. “L’Estat ha jugat un paper importantíssim a l’hora de crear aquests apartaments; tenim ajuts de l’Estat, préstecs bancaris, ajuts per al lloguer, rebem diners de la loteria de l’Estat…”, detalla Saija Turunen.

A Irlanda també desenvolupen el model Housing First des de fa anys com a eina per reduir i prevenir el sensellarisme. L’any 2011, l’Ajuntament de Dublin es va fixar en el model i el va començar a implantar a la ciutat amb el suport d’una entitat social i, a poc a poc, s’ha convertit en una política estatal. Per a Rob Lowth, director de la Housing First National Office – del Ministeri per a l’Habitatge, el Govern Local i el Patrimoni d’Irlanda -, la clau és haver adoptat el Housing First “com a política fonamental”. “Actualment, tenim 1.000 llogaters al país, el 50% a la capital i la resta a altres ciutats. Hi ha petites localitats que mai haguessin imaginat tenir aquestes solucions. Hi ha coordinació amb presons, amb les zones rurals, també amb el Ministeri de Salut i les organitzacions socials que treballen sobre el terreny. Vam començar inspirant-nos en el model nord-americà de Pathways to Housing i l’hem adaptat al nostre context. Perquè necessitem solucions locals a problemes locals.”

Com s’aplica el Housing First a Catalunya?

Un dels reptes per acabar i prevenir el sensellarisme a Catalunya és comptar amb una llei pròpia i comuna per a tot el territori, que marqui les polítiques i recursos que cal desplegar. En l’actualitat, algunes entitats socials com Arrels treballem des de la mirada del model Housing First. La nostra entitat va conèixer aquesta manera de treballar l’any 2012 i actualment gestionem 152 habitatges – majoritàriament procedents del mercat privat, però també públics i propis – a través dels quals oferim una llar estable i acompanyament a moltes persones sense llar.

A la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament també es va sumar el model Housing First, l’any 2015. Es va començar amb 50 habitatges per a persones soles i amb llargues trajectòries de sensellarisme i en l’actualitat s’ha passat a 86 habitatges. “Les persones que atenem són llogateres, el pis va al seu nom; hem separat l’acompanyament social de la part de la provisió de l’habitatge”, assenyala Carme Fortea, directora de Serveis d’Atenció al Sensellarisme del consistori municipal.

En l’àmbit català, l’any 2018 es va aprovar un acord de Govern que apostava per crear un Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme i que finalment s’ha posat en marxa per al període 2022-2025. Aquest Marc d’Acció considera l’habitatge “imprescindible per construir un projecte de vida digna” i està treballant en la creació d’un protocol d’acompanyament a les persones, explica la directora general de serveis socials del Departament de Drets Socials de la Generalitat, Mireia Vall. De moment, segons Vall, des de la Generalitat s’està donant suport econòmic a 48 municipis i consells catalans per dotar de places d’allotjament i garantir un referent de sensellarisme municipal a cada ciutat.

El camí per desplegar el model Housing First a Catalunya, però, encara és llarg i planteja reptes que administracions i entitats socials compartim. Calen polítiques que promoguin l’habitatge social i trencar prejudicis en el mercat privat per afavorir el lloguer a preu assequible a persones en situació de vulnerabilitat. També necessitem que els municipis compleixin la llei de l’empadronament i no deixar fora les persones migrades en situació administrativa irregular que tenen més dificultats per accedir-hi.

Des d’Arrels, proposem també crear un model propi català per desplegar el Housing First amb una mateixa mirada i crear la figura d’una oficina que reguli i ordeni el desplegament i l’adaptació del Housing First a Catalunya. “Cal endreçar-ho i assolir un acord que ara mateix no tenim i que ens permetria tenir una futura llei de sensellarisme d’àmbit català”, conclou Ferran Busquets, director d’Arrels.

L’entitat irlandesa Sophia lidera a Europa el projecte Adapting Housing First. Innovating Housing Staff, que pretén saber com s’està aplicant el model d’atenció Housing First al territori europeu i com s’està adaptant als contextos i realitats locals, a banda de formar i enfortir les entitats. També hi participem l’entitat Y-Foundation de Finlàndia, les alemanyes Berliner Stadt Mission i Neue Chance i Arrels.

Més informació:

Aquí pots llegir el llibre La teva pròpia llar. El model Housing First i l’erradicació del sensellarisme a Finlàndia, publicat per la Y-Foundation i traduït al català per Arrels Fundació.