En 30 anys d’història, Arrels ha comptat amb el suport de més de 3.200 persones voluntàries. L’any passat van ser 392 les que ens van ajudar a aixecar la persiana cada dia però més d’un miler van col·laborar al llarg de l’any; algunes en accions puntuals. Sabem que majoritàriament són dones i que, de mitjana, tenen 51 anys d’edat. Moltes d’elles són estudiants de l’àmbit social que s’apropen al voluntariat per conèixer de prop la realitat del sensellarisme. Però això no ha estat sempre així. Aquests dies hem compartit la nostra experiència amb sis entitats europees.
Sis entitats europees d’atenció a persones sense llar ens hem trobat aquests dies per parlar de voluntariat. Ho hem fet en el marc del projecte Trainhouse, on intercanviem coneixement i experiències per millorar el nostre acompanyament a les persones que han viscut al carrer i que ara resideixen en un habitatge amb suport social. Quin és el paper del voluntariat?
Aquests dies hem explicat que Arrels és una entitat de voluntariat i que, sense voluntaris i voluntàries, no aixecaríem la persiana. En 30 anys d’història, més de 3.200 persones han recorregut Barcelona amb l’equip de carrer; han visitat gent que coneixem durant la seva estada en residències o hospitals; han donat un cop de mà al centre obert, al taller o a la llar Pere Barnés; han col·laborat en tasques de manteniment, gestió o comunicació; però sobretot han escoltat i acompanyat les més d’11.000 persones sense llar que hem atès des de la creació d’Arrels el 1987.
Com ha evolucionat el perfil?
“El voluntariat és una finestra del context social que ens envolta”, ha explicat aquests dies la Paola Contreras, responsable de voluntariat d’Arrels. Fa 8 anys, Arrels comptava amb el suport de 372 persones voluntàries amb una mitjana d’edat de 57 anys. Eren sobretot persones jubilades o prejubilades que dedicaven el seu temps lliure al voluntariat. Gràcies a la seva col·laboració vam acompanyar 1.585 persones sense llar.
Anys després, Arrels ha crescut i ofereix més serveis útils a més persones. L’any passat vam acompanyar 1.916 persones sense llar que es trobaven en una situació fràgil i cronificada d’exclusió gràcies a la tasca de 1.097 persones voluntàries. Algunes d’elles formen part del voluntariat estable que ens ha permès aixecar la persiana cada setmana donant suport al centre obert, l’equip de carrer, el Pis Zero o col·laborant en tasques de sensibilització, atenció telefònica o administració. D’altres, ens permeten anar més enllà en el coneixement del sensellarisme participant, per exemple, en accions puntuals com el Cens de persones que dormen al carrer que organitza Arrels des del 2016.
El context d’inestabilitat laboral i dificultat d’accés a una feina ha fet que moltes persones joves s’hagin sumat al voluntariat i això ha fet disminuir la mitjana d’edat fins als 51 anys. Es tracta d’estudiants universitaris de l’àmbit social “que volen conèixer de prop la realitat del sensellarisme i adquirir bagatge”, explica la Paola. La seva mirada des de la formació aporta un valor afegit a l’entitat.
Una altra dada que sabem és que fa 8 anys, el 63% del voluntariat d’Arrels eren dones. Aquesta xifra no ha canviat gaire ja que, a data d’avui, les dones continuen sent el perfil majoritari (58%).
“El voluntariat és un recurs humà essencial”, assegura la Paola, “està al costat de les persones i contribueix a generar el teixit social que han perdut oferint el seu temps, compromís i dedicació”. La seva tasca és vital per fer possible #ningúdormintalcarrer.
Més informació:
Aquesta trobada d’entitats europees forma part d’un projecte més ampli. En anteriors ocasions, a través de Trainhouse, hem visitat altres ciutats com Londres o Hèlsinki per aprendre sobre la tasca dels professionals i els peers (persones expertes per la seva experiència d’haver viscut al carrer). Aquesta vegada, Arrels ha estat l’entitat acollidora per parlar de les persones voluntàries.