Amsterdam, Budapest, Lisboa, Helsinki, Nova York, Vermont… i moltes altres ciutats europees i nord-americanes atenen persones sense llar aplicant el Housing First, un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones. Us expliquem alguns exemples.
El Housing First és una manera de fer amb persones que viuen al carrer i que aposta perquè, qualsevol intervenció, passi pel fet de tenir una llar digna, individual i permanent en el temps, donant sempre suport a la persona.
La idea va sorgir ara fa dues dècades als Estats Units, de la mà de l’organització Pathways to Housing. Des d’aleshores, aquesta entitat ha allotjat 3.000 persones sense sostre i amb malaltia mental a vàries ciutats nord-americanes i quantifica l’èxit del 90%. Es tracta de “proporcionar la dignitat d’una llar” i amb molta menys despesa econòmica, expliquen. Segons dades de l’any 2012, el cost d’una nit en un pis de Housing First era de 57 dòlars, mentre que passar la nit a un alberg costava 77 dòlars, a la presó 232 dòlars, i a l’hospital fins a 1.200 dòlars.
Pathways to Housing va ser la primera entitat en posar en marxa el sistema ‘Primer l’habitatge’, però després l’han adoptat altres organitzacions i governs. És el cas del Canadà, on el govern del país -a través de la Comissió nacional de Salut Mental– lidera el projecte Here At Home des del 2008.
A la iniciativa canadenca participen 1.265 persones que, de viure al carrer, van passar directament a un habitatge i que compten amb el suport d’un equip d’unes 140 persones, entre treballadors socials, equip mèdic i persones que també han passat per l’experiència de viure al carrer. Here At Home coincideix amb Pathways to Housing en què l’aposta per l’habitatge surt a compte econòmicament.
Housing First, també a la Unió Europea
A la Unió Europea l’arribada del model Housing First és més recent. En els darrers dos anys, la Comissió Europea ha impulsat diferents proves pilot a cinc ciutats europees: Amsterdam, Budapest, Copenhagen, Glasgow i Lisboa. En el següent vídeo podeu veure l’exemple de Lisboa, on la major part del projecte s’ha finançat a través de l’Agència nacional de Turisme:
“La necessitat d’innovació en l’àmbit de les persones sense llar és crucial. Creiem que la pràctica de Housing First és eficaç per lluitar contra el sensellarisme crònic i que és interessant aplicar-ho a Europa”, afirmen des de la UE, que al 2013 van presentar els resultats de les proves pilot a les cinc ciutats europees.
A altres països com França i Bèlgica, en canvi, el model de Housing First s’està provant amb projectes pilots a través dels governs centrals, al marge del projecte de la Comissió Europea.
A França, vuit ministeris del Govern es coordinen en una prova pilot que ha posat en marxa la pràctica del Housing First a quatre ciutats del país. A Bèlgica, en canvi, el Govern central ha engegat la iniciativa però deixa en mans d’entitats socials la seva gestió.
Més informació:
– Primer l’habitatge: què és i què no és el housing First?
– Mira aquest vídeo publicat al Time sobre l’experiència de Housing First als Estats Units
– L’experiència de Housing First a Finlàndia, en vídeo.
– Web de Feantsa, federació europea d’organitzacions nacionals que treballen amb persones sense llar.