Les nits del 6, 7 i 8 de juny, tornem a sortir pels carrers de Barcelona per parlar amb les persones que dormen al carrer. Els hi preguntarem sobre el temps que fa que viuen al ras, si pateixen o no violència i sobre el seu estat de salut, entre d’altres. L’objectiu és comptar amb informació qualitativa i útil per afrontar de manera més eficaç la problemàtica del sensellarisme. Necessitem 500 persones voluntàries.
Què farem?
Els dies 6, 7 i 8 de juny, entre les dotze de la nit i les 5 de la matinada, recorrerem els carrers de Barcelona per entrevistar les persones que dormen al ras. Sortirem en parelles per preguntar a les persones quina és la seva realitat, si han d’anar sovint al metge, si han patit agressions o si es troben en situació administrativa irregular, entre d’altres. Amb tota aquesta informació podrem determinar quin grau de vulnerabilitat pateixen les persones que viuen al carrer.
Per què tornem a fer un cens?
L’any passat vàrem fer un cens d’aquestes característiques per primera vegada a Barcelona. Un total de 348 persones que viuen al ras van parlar amb nosaltres i gràcies a les seves respostes vàrem saber, per exemple, que de mitjana les persones entrevistades fa 3 anys i 9 mesos que no tenen una llar estable i que 1 de cada 3 ha rebut atenció mèdica a urgències. Tornar a fer el cens ens ajudarà a saber com evoluciona el grau de vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer i saber com hem d’actuar com a entitat i com a ciutat.
Quina serà la tasca de les persones voluntàries?
El cens no es podria fer sense l’aportació de les persones voluntàries. La idea és que parelles de voluntaris recorrin les zones de Barcelona que acullen més persones dormint al ras i que conversin amb les persones sobre la seva situació de carrer. Es necessiten voluntaris i voluntàries que sàpiguen català, castellà, anglès, romanès, marroquí o polonès. Aquí podeu veure l’experiència de les persones voluntàries de l’any passat.
Què és un cens i què és un recompte?
Un recompte és una fotografia del nombre de persones que dormen al carrer en un municipi determinat en una nit determinada. El resultat és una xifra de mínims perquè segurament hi haurà més gent que no trobarem. A Catalunya es fa a Barcelona des de fa anys i també s’han començat a fer a altres municipis. En un cens, en canvi, es recull informació qualitativa sobre la situació d’aquestes persones que serveix per detectar situacions de vulnerabilitat i saber quins recursos calen per promoure l’accés a l’habitatge i millorar l’atenció a la persona.
Qui més fa censos?
Arrels impulsa el cens de persones sense llar a Barcelona en el marc de la European End Street Homelessness Campaign, una iniciativa impulsada per l’organització britànica Building and Social Housing Foundation (BSHF) que té com a objectiu acabar amb el sensellarisme de carrer abans de l’any 2020 i que aposta per tres eines útils: els recomptes, els censos i el model Housing First d’accés a habitatge.
En el marc d’aquesta campanya, València, Westminster, Croyodon i Barcelona van organitzar l’any passat un cens de persones sense llar. Aquest 2017, a Barcelona el tornem a repetir i se sumen les ciutats de Brussel·les (Bèlgica), Budapest (Hongria) i Brighton, Torbay i Leicester (Anglaterra). A altres països com Canadà i els Estats Units també s’utilitzen els censos de persones sense llar des de fa anys com a eina per obtenir informació fiable sobre la realitat de les persones que dormen al ras i dissenyar polítiques i recursos.
Més informació:
- Apunta’t al cens de persones sense llar a Barcelona! (A data del 31/05/2017, 500 persones s’han apuntat de voluntàries per participar en el cens. Si vols apuntar-te, formaràs part d’una llista d’espera però no et podem assegurar la participació. Gràcies!)