José Ornelas dirigeix l’Associació per a l’Estudi i la Integració Psicosocial, que a Portugal atén persones amb malaltia mental. Un dels seus projectes és Casas Primeiro, que ofereix a persones sense llar amb malaltia mental passar del carrer a un pis permanent. Ornelas es pregunta: per què no es fa a Barcelona?
Com va començar Casas Primeiro? 
Coneixíem experiències en què persones ingressades a hospitals psiquiàtrics s’integraven millor quan se’ls oferia un pis. Quan vam saber que hi havia un projecte similar a Nova York però amb persones sense llar ens va agradar; ho vam explicar al Ministeri de Benestar Social, emmarcant-lo en el programa contra la pobresa de la Unió Europea, i el Govern va començar a finançar el projecte.
A quin tipus de persones s’adreça?
En general, el model Housing First s’adreça a persones que fa temps que viuen al carrer i que poden tenir malaltia mental o problemes d’addiccions. Casas Primeiro s’enfoca a persones sense llar amb malaltia mental. Ara estem creant una xarxa nacional per actuar a ciutats com Porto, Aveiro, Faro, Coïmbra…
Com reacciona la persona quan li oferiu anar a un pis permanent?
Com si fos un somni. Són persones que fa anys que viuen al carrer i han estat a molts albergs. És diferent oferir un alberg que un pis on la persona pot triar el barri on estar. Tenim el cas d’una senyora que ha viscut 20 anys al carrer. La vam visitar moltes vegades i li vam oferir anar a un pis. Ens va demanar contactar amb la seva filla per preguntar-li’n l’opinió. No sabíem que tenia una filla! La vam localitzar i ara la senyora és feliç al pis.
Quines condicions posa Casas Primeiro?
Una condició és acceptar una visita setmanal de l’equip professional. També no tenir problemes amb els veïns. El model Housing First aposta perquè la persona destini el 30% dels seus ingressos per a despeses del pis; per a nosaltres això no és una condició immediata i ho demanem després de treballar amb la persona i aconseguir que accedeixi a una prestació social o a altres ingressos.
Com millora la vida de les persones?
El 85% no torna al carrer. De totes les persones que estan als pisos, el 99% han reduït les visites a urgències d’hospitals. També s’han reduït els conflictes amb la policia i ha millorat la integració en la comunitat. Això fa que millori l’autoestima i la salut.
Amb quines dificultats us heu trobat per engegar el projecte?
La major dificultat ha estat trobar suport financer que doni sostenibilitat. Hem negociat amb ajuntaments i amb el Govern portuguès perquè ens ajudin a pagar l’equip professional. Cada professional acompanya 10 persones que entren a pisos, les acompanyen a tràmits, busquen suport en la comunitat i recursos econòmics per a les persones, etc.
Seria possible impulsar el model Housing First a Barcelona?
Barcelona és una ciutat turística on trobes gent sense llar a Les Rambles, a la Sagrada Família, al Parc Güell, a la Barceloneta… Els albergs no són la solució perquè no s’adapten a la persona i les habitacions de relloguer tampoc, perquè en molts casos no es pot cuinar ni accedir al lavabo. El Housing First és l’única manera d’acabar amb el sensellarisme i a EUA, el Canadà o Portugal s’està demostrant.
Els polítics no han de tenir por. Barcelona hauria de ser de les primeres ciutats europees en acabar amb el sensellarisme.
Per saber més sobre Housing First:
- Primer l’habitatge: què és i què no és el Housing First
- Ciutats que aposten pel Housing First i que fan possible #ningudormintalcarrer
*** El gràfic de dalt mostra la comparativa de xifres del que val atendre una persona sense llar a Nova York. La gràfica és de Pathways to Housing, entitat nord-americana que des de fa 20 anys impulsa el model Housing First.