22.938 persones sense llar han estat ateses al 2012 als centres assistencials d’allotjament i restauració de tot l’Estat, gairebé un 5% més que l’any 2005. Les dades les dóna l’Institut Nacional d’Estadística que apunta a la pèrdua de la feina i al fet de no poder pagar l’allotjament com a principals motius. Catalunya és la comunitat autònoma amb més persones sense llar.
Fins ara, les úniques dades representatives a nivell de tot l’Estat sobre la població en situació de sense llar eren les publicades per l’Institut Nacional d’Estadística al desembre del 2005; aleshores es parlava de 21.900 persones sense llar ateses als recursos d’allotjament i menjar. Set anys després la xifra s’actualitza i evidencia que el nombre de persones en aquesta situació ha augmentat fins a les 22.938, un 4,8% més.
Entre els motius que porten a una persona a viure al carrer destaquen dos especialment que es diferencien dels motius detectats al 2005. D’una banda, la pèrdua de la feina (un 45% de les persones sense llar) i d’una altra els problemes relacionats amb l’habitatge. En concret, el 43,9% de les persones sense llar expliquen que les principals raons d’estar al carrer són no poder pagar l’allotjament (26%), haver estat desnonades (12,1%) i la finalització del contracte de lloguer (5,8%).
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha recollit informació sobre les condicions de vida de les persones sense llar de més de 18 anys i que, durant el 2012, s’han adreçat als centres assistencials d’allotjament i restauració que, per llei, han d’existir als municipis espanyols de més de 20.000 habitants. Destaquem algunes de les dades:
- La major part de les persones sense llar són homes; prop del 20% són dones. El 60% tenen estudis d’educació secundària.
- De mitjana, les persones al carrer a l’Estat espanyol tenen 42,7 anys. El 54% són de nacionalitat espanyola i la resta estrangers.
- Respecte el 2005, puja el nombre de persones al carrer amb nacionalitat espanyola.
- Hi ha una cronificació de les situacions de carrer. El 44,5% de les persones sense llar fa més de tres anys que pateixen aquesta situació (al 2005 el percentatge era del 37,5%). El 31% de les persones sense llar porten menys d’un any al carrer.
- La majoria de les persones dormen cada nit al mateix lloc: albergs, residències o centres d’ajut a refugiats (43%); pisos o places de pensions facilitats per entitats socials (20,8%), espais públics (15%), pisos ocupats (7,6%), portals o vehicles (13%), etc.
- El 40% de les persones sense llar viuen de fonts d’ingressos pròpies i el 32% reben prestacions públiques. Destaca l’augment de les persones que perceben ajuts públics, ja que al 2005 el 32% actual baixava fins al 17%. Concretant encara més, fa set any el 4% de les persones sense llar cobrava la Renda Mínima d’Inserció mentre que actualment la xifra supera l’11%. En cap, però, reben els diners suficients per viure amb dignitat; un exemple clar és que pagar una nit de pensió val uns 18 euros al dia.
- El 20% de les persones sense llar no disposen de targeta sanitària.
- Destaca també que el 30% té alguna malaltia crònica i que més del 85% afirma que no consumeix alcohol o ho fa lleugerament.
- La meitat de les persones sense llar ha estat víctima d’algun delicte o agressió.
La situació a Catalunya
Segons l’INE, percentualment Catalunya és la comunitat autònoma amb més població sense llar, amb el 21,3%. La segueixen Madrid (15,4%) i Andalusia (13%).
Per cada 100.000 habitats a l’Estat, 71 persones no tenen llar. A Catalunya aquesta xifra se supera, amb 92 persones sense llar per cada 100.000 habitants.
Més informació: