Aquesta setmana, sortim al carrer a detectar elements arquitectònics que dificulten el dia a dia de les persones sense llar. Ho fem amb la participació d’una quinzena de centres educatius de Barcelona i de l’Hospitalet del Llobregat, que fotografiaran exemples d’arquitectura hostil que trobin als seus barris i ho compartiran en un mapa digital. El mapeig és una acció col·laborativa que està oberta també a la ciutadania i altres col·lectius organitzats.
Si aquests dies veieu pel vostre barri un grup de joves que miren de detectar elements d’arquitectura hostil, segurament estaran participant al mapeig col·laboratiu que organitzem des d’Arrels.
Del 6 al 12 de febrer, sortim pels carrers de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat a detectar elements arquitectònics que estan a la via pública, a entrades de locals comercials, d’edificis o de pàrquings i que dificulten el dia a dia de les persones sense llar. Ho fem amb la participació d’una quinzena de centres educatius que fotografiaran les barreres arquitectòniques que troben al voltant del seu centre, i després ho compartiran en un mapa digital.
L’objectiu de l’acció és visibilitzar les barreres arquitectòniques que vulneren els drets de les persones sense llar i explicar que volem ciutats inclusives.
Com es farà l’acció?
El mapeig compta amb la col·laboració de més de 300 estudiants que recorreran els barris on s’ubiquen els seus centres educatius. Ho faran en petits grups, acompanyats d’un dispositiu mòbil des d’on fotografiaran els exemples que trobin i els publicaran al mapa col·laboratiu, juntament amb la ubicació i la descripció de cada element trobat.
L’acció s’acompanya d’una unitat didàctica que hem preparat perquè l’alumnat pugui reflexionar i debatre a l’aula al voltant de l’arquitectura hostil. També els convidem a compartir les seves reflexions i propostes a les xarxes socials amb el hashtag #FemCiutatsInclusives.
Què és l’arquitectura hostil?
L’arquitectura hostil és una tendència de disseny urbà en la qual els espais públics es construeixen o alteren per desincentivar la seva utilització ‘indeguda’. Bancs individuals, boles de formigó, punxes a terra, barrots… Són alguns exemples d’aquest tipus d’arquitectura defensiva que trobem sobretot a les grans ciutats.
Aquestes barreres arquitectòniques no són la solució perquè el problema no desapareix, únicament es trasllada; comporten dificultats afegides per a les persones i suposen una vulneració de drets.
Des d’Arrels reivindiquem ciutats amables i compromeses, amb espais públics acollidors i inclusius. “Enlloc de posar punxes, pilones i més barreres perquè una persona no pugui dormir al carrer, que posin més albergs i recursos”, reclamen diferents persones que han viscut al carrer i que atenem a Arrels.
Voleu col·laborar?
Des d’Arrels seguim buscant aliats i aliades que col·laborin al mapeig de Barcelona i l’àrea metropolitana. Si voleu implicar-vos-hi, escriviu-nos a comunicacio@arrelsfundacio.org i us assignarem una zona que encara no estigui coberta. Us podeu inscriure sols/es, en parella o en grup. Només necessitareu un dispositiu mòbil (Android) amb connexió a internet i disponibilitat per sortir al carrer algun dia d’aquesta setmana. Moltes gràcies!
M agradaría participa
Gràcies, Antonieta! T’escrivim per correu i t’enviem la informació 🙂