A Arrels hem invertit el 54,35% del pressupost del 2017 en allotjament i suport social. Amb aquests diners, hem garantit l’habitatge estable a 248 persones en pisos individuals o compartits, en espais de baixa exigència o a la llar d’Arrels, segons les seves necessitats. Aquestes persones s’inclouen dins de les 2.006 que passen la nit en recursos públics i privats de la ciutat. Però encara queda un repte important perquè a Barcelona hi ha 1.026 persones dormint al ras i calen solucions residencials perquè cap d’elles hagi de dormir al carrer.
L’estabilitat, la confiança i la seguretat que ofereix una llar són clau perquè la persona recuperi l’autoestima i l’autonomia que la vida al carrer li ha pres. Està demostrat que quan una persona sense llar entra a viure en un pis i compta amb uns ingressos mínims i segurs millora la seva situació i cada cop necessita menys suport.
Què hem fet a Arrels el 2017?
Hem seguit apostant per l’habitatge estable i hem garantit l’allotjament en pisos a 139 persones, un 56% del total de persones allotjades per Arrels. Durant l’any hem gestionat 79 pisos a Barcelona i rodalies (61 són individuals). Aquest 2018, seguim buscant més pisos, tot i les dificultats que ens estem trobant per aconseguir lloguers a preus assequibles.
Propostes a la ciutat de Barcelona
Viure a Barcelona té un cost mínim de 437 euros mensuals sense comptar l’habitatge i, de mitjana, el preu del lloguer ja ha superat els 900 euros. La realitat és que aquests preus no s’ajusten a la capacitat econòmica de les persones i dificulta a moltes d’elles sortir de situacions de pobresa. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) ofereix places per a 2.006 persones en recursos públics i privats; el 34% són en pisos.
Proposem fomentar l’habitatge social a preu assequible i potenciar-lo perquè hi accedeixin més persones que han viscut o viuen al carrer des de fa anys. És necessari:
- Facilitar que les persones sense llar puguin optar a pisos de protecció oficial. D’una banda, els requisits d’accés no haurien d’estar condicionats per la manca de recursos econòmics. De l’altra, fomentar més dotacions habitacionals específiques per a persones sense llar (en els darrers 5 anys a Barcelona només se n’ha promogut una).
- Considerar el fet de dormir al carrer com una situació d’urgència que pugui ser abordada pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, que atén casos de desnonaments i situacions de persones en “crisi social greu”.
- Obrir la Mesa d’Emergència de Barcelona perquè les persones que es troben en situació de carrer puguin accedir a un habitatge social.
- Incloure facilitats fiscals per fomentar que els propietaris particulars lloguin a preu assequible a entitats socials que treballen amb persones vulnerables.
- Augmentar el nombre d’habitatges del model Housing First a la ciutat. El Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona es fixa com a objectiu per al 2020 tenir 150 habitatges estables per a 150 persones que viuen al carrer, però són insuficients.
- A nivell estatal, també caldria modificar la Llei d’arrendaments urbans perquè els contractes de lloguer durin més de tres anys i generin més estabilitat als llogaters.
Hi ha persones que fa anys que viuen al carrer i no han trobat cap recurs que tingui en compte les seves necessitats: poder accedir amb totes les seves pertinences, estar acompanyats dels seus animals, poder portar beguda o dormir en espais no massificats. Els espais de baixa exigència estan concebuts com una prolongació del carrer on la normativa és més flexible.
Què hem fet a Arrels el 2017?
El 2017, Arrels ha obert dos recursos de baixa exigència on hi han dormit 57 persones. Un d’ells és el Pis Zero. En un any, el 44,2% de les persones que hi han dormit han millorat la seva situació residencial entrant a un nou recurs d’habitatge més estable.
També sabem que el Pis Zero ha servit com a espai de nova oportunitat per a un 23,1% de les persones, que han hagut d’abandonar temporalment la seva residència habitual.
Propostes a la ciutat de Barcelona
La nostra experiència en aquest tipus de recursos ens fa plantejar que es podrien replicar aquests espais per donar una resposta inmediata a les 1.026 persones que dormen als carrers de Barcelona.
- Proposem obrir a cada barri de la ciutat un espai d’acollida de baixa exigència, no massificat, on la persona es pugui quedar el temps que necessiti. Amb normes que s’adaptin a les necessitats de les persones i no al revés i que permetin conèixer una a una cada persona.
Viure al carrer deteriora la salut perquè la persona està exposada a molts riscos com la violència, el fred, la pluja o les insolacions, però també ha d’afrontar dia a dia la por i la inseguretat. Viure al carrer també escurça els anys de vida: el 2017 hem acomiadat 30 persones que coneixíem i que, de mitjana, tenien 62 anys, 20 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines.
Què hem fet a Arrels el 2017?
El 2017, hem pogut garantir el servei residencial per a 54 persones que coneixem. Ho hem fet a la Llar Pere Barnés, una residència per a persones que han viscut al carrer i tenen la salut fràgil, tant física com mental.
Propostes a la ciutat de Barcelona
En dos anys, el nombre de persones sense llar allotjades en equipaments públics i privats a Barcelona amb discapacitat certificada ha crescut de 142 a 234; el de persones amb dependència ha augmentat de 52 a 90. Representen un 11% i un 4% respectivament sobre el total de persones allotjades, segons la Diagnosi 2017: La situació del sensellarisme a Barcelona. Proposem:
- Adaptar els recursos existents per atendre les necessitats de les persones que han viscut al carrer i que presenten múltiples problemàtiques; la majoria dels centres que existeixen donen resposta a una única patologia.
- Obrir més espais adequats a la ciutat que donin resposta a les necessitats específiques d’aquestes persones i que es converteixin en una llar estable on poder viure.
Més informació