El Pis Zero és un allotjament nocturn que va néixer fa cinc anys per donar resposta sobretot a persones que viuen des de fa temps al carrer i que no tenen cabuda en altres recursos. Compta amb deu places que, en aquests cinc anys, han ofert protecció a 118 persones. Entrevistem Javier Martín, educador que treballa al Pis Zero des que va obrir les portes i que ens explica el projecte en profunditat.
El 80% de les persones que durant aquests cinc anys han passat pel Pis Zero ara viuen en habitatges individuals o compartits o han trobat una plaça estable en altres recursos. Són dades que parlen de la importància del model de baixa exigència amb el qual treballem al Pis Zero i que implica que l’atenció social s’adapta a la realitat de les persones que s’hi allotgen. Per exemple, es pot entrar amb animals, es permet el consum d’alcohol de manera pautada i no hi ha un temps d’estada màxim.
Des d’Arrels, creiem que hi hauria d’haver més Pisos Zero per garantir a les persones no haver de dormir al ras. De fet, el Parlament català està treballant una proposició de llei per fer front al sensellarisme i, entre les diverses mesures que contempla, hi ha la creació d’espais col·lectius de baixa exigència on poder passar la nit de manera segura.
Acompanyem des de la baixa exigència. Què implica aquest model?
La baixa exigència del Pis Zero permet posar les persones en el centre de l’acompanyament perquè siguin les protagonistes del seu propi procés de transformació. Que puguin expressar-se com són, i a poc a poc entenguin que aquí les acompanyem, mirem i entenem.
Implica que nosaltres ens adaptem a la situació de les persones, no elles al recurs. Aquesta és la qüestió del Pis Zero: és necessari un espai de baixa exigència per poder acompanyar les persones que es troben en aquesta situació cronificada, per estar al seu costat, ni per dalt ni per baix, sinó al seu costat.
La baixa exigència també té a veure amb una flexibilitat en l’adaptació, sostenir els temps que necessita cada persona. És necessària també perquè moltes de les persones que arriben venen amb el seu animal de companyia, que a vegades és l’única família que tenen, que conserven, que els acompanyen. Acompanyem persones que de vegades ho han perdut tot, fins i tot la dignitat. Per exemple, durant una temporada vam acollir una família formada per una parella adulta, els seus tres gossos i un gat.
També treballem amb una perspectiva de reducció de danys. Què vol dir?
Nosaltres acompanyem persones que tenen moltes ‘interferències’, com poden ser algunes addiccions. La nostra resposta és sempre intentar fer una reducció de danys perquè la persona millori la seva salut. Per exemple, li demanem que ens deixi l’alcohol quan entra al pis. Intentem pactar i subministrar-lo nosaltres segons les necessitats de la persona i evitar que pateixi una síndrome d’abstinència.
Es treballa molt lentament, amb paciència i cura, quan la persona entra no li exigim perquè la considerem com el seu procés d’adaptació. Amb el pas del temps, quan el vincle es va consolidant, comencem a explicar-li que ens hauria de deixar el seu alcohol, que nosaltres li administrarem de manera segura i respectant la seva decisió. Amb aquest procés veiem com la persona confia en nosaltres i quan necessita consumir i ho demana, li subministrem. Nosaltres sempre diem que hi ha un primer mes d’adaptació. El primer mes no li demanem l’alcohol, no la pressionem, entenem que necessita un temps, saber qui som, en quin espai està, quins companys i companyes té, com funciona el Pis Zero.
Comentes que hi ha casuístiques, com la del consum d’alcohol, que s’han de tenir en compte per atendre les persones. Quins altres factors s’han de valorar?
Un altre tema rellevant seria la salut mental. Per això també necessitem la baixa exigència, perquè a vegades hi ha casos amb una patologia dual: salut mental i addiccions. Per poder acompanyar les persones amb un trastorn de salut mental, necessitem un espai on se les entengui, que hi hagi una comprensió del que pot estar passant aquesta persona, allò que pensa i sent, és a dir, tenir present la seva totalitat. De vegades hi ha hagut situacions difícils, perquè l’espai és diàfan, hi ha deu persones en un mateix lloc i en alguna ocasió s’han donat situacions conflictives. Quan una persona amb problemes de salut mental s’ha descompensat, ha estat difícil la contenció en l’espai, que la persona entengui que és un espai compartit on s’ha de respectar la convivència.
Un acompanyament integral
En què consisteix l’acompanyament integral?
És una xarxa que facilita Arrels i que fa que la persona estigui acompanyada en totes les esferes de la seva vida com l’habitatge, la salut, la higiene, l’alimentació, l’ocupabilitat, i sobretot la relacional. Al Pis Zero es genera un espai proper, on hi ha respecte i dignitat, però l’acompanyament no acaba aquí; el Pis Zero és una peça més de l’engranatge. De vegades, a les 8 del matí l’educador/a ve a buscar a la persona per fer un cafè, acompanyar-la al metge o fer alguna gestió. Després la persona pot anar al centre obert, al taller ocupacional, a la llar d’Arrels o ser acompanyada per altres equips educatius; és a dir, un itinerari per tal que la persona pugui cobrir les seves necessitats i prioritats; això és l’acompanyament integral.
En aquest acompanyament també és molt important el paper de l’equip de voluntariat, que fa tasca imprescindible per a la recuperació de la persona; són persones amb professions i edats diverses. És molt curiós perquè al pis, de vegades es dona un espai de molta conversa i esbarjo, i d’altres, estan en silenci perquè les persones volen dormir, perquè han tingut un dia dur i no tenen força de parlar. L’equip de voluntariat té molt de poder i sense la seva presència i perseverança el pis no funcionaria.
Quina projecció creus que fan les persones que venen al Pis Zero?
Cada persona té les seves circumstàncies i la seva història és singular i no es repeteix. Moltes de les persones que han passat pel Pis Zero després han tingut l’oportunitat d’entrar a un pis individual o compartit, a la residència de la Llar Pere Barnés o altres espais i han pogut canviar la seva situació de carrer. El Pis Zero no és d’estada limitada, l’important és el recorregut i que la persona pugui transformar la seva realitat i millorar la seva qualitat de vida de la forma més autònoma possible.
Com creus que un recurs com el Pis Zero complementa el model Housing First?
Les persones que arriben al Pis Zero es troben en una situació molt cronificada, i moltes vegades no demanen res i no volen res. El nostre equip de carrer les acompanya durant molt de temps i escolta les seves necessitats. És cert que moltes de les persones en aquesta situació, tan ancorada en el temps, no es veuen amb el coratge i les ganes d’entrar directament en un habitatge que proporciona el model Housing First. Aquest model facilita una llar individual, permanent i amb suport professional.
Segons la nostra experiència, hi ha persones que es resisteixen a accedir i sostenir una llar. El Pis Zero ha estat de trampolí perquè la persona reprenguin els hàbits que havia perdut. Perquè tingui un espai per retrobar-se ella mateixa, per recordar que és una persona amb drets, per reconstruir la seva autoestima i per renàixer la persona que un dia havia estat i que les diverses circumstàncies de la seva vida havien esborrat. Per exemple, algunes de les persones que han vingut al pis volien dormir a la terrassa, no podien estar sobre un llit, a l’escalfor de la calefacció i a la foscor que proporciona una llar a la nit. El Pis Zero, sempre busca la manera que la persona tingui l’oportunitat de tornar-se a estimar.
Així i tot, a la nostra ciutat es necessiten molts pisos del model Housing First per eradicar el sensellarisme.
Què ha implicat per a tu el Pis Zero?
Per a mi, el Pis Zero ha implicat tota una experiència increïble, molt forta, perquè realment estem el costat de persones que ho han perdut tot i amb històries de vida molt dures. La paraula dignitat es diu molt de pressa, però té molt pes, és molt important.
És un aprenentatge continu i també a vegades un comiat continu, perquè moltes de les persones en aquesta situació moren molt aviat (fins 27 anys abans que la resta de ciutadania de Barcelona).
Fa poc precisament se n’ha anat el Ramonet, una de les persones que aportava molta alegria al pis i que compartia amb nosaltres les seves històries de joventut, les seves anècdotes i la seva gran història d’amor per la seva dona. Recordo també el Neil McQueen, la Josefa, el Ramón, el Karim i moltes persones que han compartit amb nosaltres una etapa de la seva vida. D’altra banda, saps que ja descansen en pau, que són lliures per fi, i que no patiran mai més al carrer. Aquesta és una de les coses que té aquesta feina, que acompanyem persones amb una salut molt fràgil. Se’n van d’un dia per l’altre, sense avisar, sense que puguem dir adeu; i això, fa mal.
I, en general, quina valoració fas del projecte?
Com a professional, considero que necessitem molts més Pisos Zero per lluitar contra la problemàtica. Per acompanyar les persones en aquesta situació es necessita un espai de baixa exigència, un espai amb molta flexibilitat, amb molt de respecte, per acompanyar les persones segons les seves necessitats i prioritats. El Pis Zero és un espai distintiu, on l’acompanyament és molt personal, precís i continu. Tenim experiència i veiem que no funciona l’acompanyament si no hi ha un seguiment integral que pugui cobrir els diferents àmbits de la persona i s’acomodi a ella.