En les últimes setmanes han tingut lloc dues situacions d’agressions i discriminació a persones sense llar a Barcelona. Es tracta de casos d’aporofòbia que han passat a mans de la Fiscalia per a Delictes d’Odi i Discriminació. La violència envers les persones sense llar és una de les més invisibles; moltes de les víctimes creuen que les agressions van implícites a la seva situació.
Fa uns dies van detenir els dos responsables de l’agressió, l’octubre passat, d’una persona que dormia dins d’un caixer a Barcelona. Recentment, també ha sortit a la llum el cas d’un youtuber que es burlava d’una persona sense llar al carrer oferint-li unes galetes amb pasta de dents a dins.
Es tracta de dos casos d’aporofòbia, és a dir, “l’aversió a la pobresa“. Situacions com aquestes es van repetint, com les que van tenir lloc a Madrid i Barcelona l’any passat quan seguidors d’un equip de futbol es van riure de persones sense llar.
Els estereotips i prejudicis envers les persones que viuen al ras sovint poden derivar en agressions. Insults, violència física, menyspreu, intimidació, burla, robatoris o inclús la mort; es tracta d’agressions invisibles i poc denunciades. “Viure al carrer no implica haver de ser víctima d’agressions però moltes persones ho tenen com a implícit a la seva situació i no saben que es tracta d’un delicte”, explica Beatriz Fernández, advocada i responsable de l’equip de gestió interna d’Arrels.
L’aporofòbia, no tipificada al Codi Penal
Actualment, el Codi Penal no contempla que el sensellarisme o la situació socioeconòmica de les víctimes sigui una característica que les faci especialment vulnerables davant els delictes. Des d’Arrels, demanem que el text legal reculli l’aporofobia, és a dir, l’odi envers les persones empobrides i en situació de vulnerabilitat, dins de l’article genèric d’agreujants en deteminats delictes d’odi.
En aquest sentit, la denúncia tant per part de les víctimes com de la ciutadania és molt important per poder registrar, quantificar i visibilitzar aquesta realitat i provocar un canvi en la legislació. Es pot presentar davant de qualsevol autoritat policial o d’un jutjat de guàrdia i no és imprescindible que ho faci la victima (qualsevol persona que conegui d’una situació de possible delicte, pot interposar la denúncia). Des d’Arrels, disposem d’un servei jurídic que assessora i acompanya persones que coneixem des d’Arrels i que han estat víctimes a interposar la denúncia, si així ho desitja.
En la majoria dels casos, però, les víctimes no denuncien per diversos motius: perquè creuen que no servirà de res, per por a possibles represàlies o, en el cas de persones estrangeres que estan en situació irregular, la majoria de les vegades no denuncien per temor a ser expulsades.
Què diuen les dades?
La Fiscalia per a Delictes d’Odi i Discriminació, encarregada de tractar aquests delictes així com aquells per motius de xenofòbia, religió i orientació sexual, va registrar quatre casos específics d’aporofòbia l’any 2015 a la província de Barcelona. Aquesta xifra augmenta fins a 232 si s’hi inclouen la resta de fets delictius relacionats amb altres tipus de discriminació; això representa un 19% més que l’any anterior. Segons la fiscalia, aquest augment es deu a la pedagogia que s’ha fet sobre la importància de denunciar casos d’aquest tipus.
Diverses entitats treballem en aquest sentit i, en relació a casos com els que s’han produït recentment, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, de la qual forma part Arrels, ha emès un un comunicat denunciant accions com aquestes que no poden quedar impunes.
Per altra banda, Arrels va entrevistar el maig passat 348 persones que dormien als carrers de Barcelona i vàries de les preguntes es referien a la violència que pateixen. El 37% dels enquestats va afirmar haver estat víctima d’agressions (el 47% en el cas de les dones) i un 12% va explicar que ha estat forçat en alguna ocasió a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. A nivell estatal, d’altra banda, l’Observatori Hatento senyala que un 50% de persones que dormen al carrer a Espanya han patit algun tipus de violència derivada de la seva situació d’exclusió.
Més informació:
- Fiscalia Provincial de Barcelona. Telèfon: 935 549 110.
- Observatorio Hatento de delitos de odio contra personas sin hogar.