La catedràtica d’ètica i filosofia política Adela Cortina va crear fa vint anys la paraula aporofòbia per visibilitzar la violència cap a les persones empobrides. En el cas de les persones sense llar, a l’Estat espanyol el 47% diu haver patit agressions. Cortina relaciona aquest rebuig amb un “mecanisme dissociatiu” i tendències humanes i està convençuda que es pot eradicar.
Des de fa uns anys, la Fiscalia provincial de Barcelona està posant sobre la taula la problemàtica de l’aporofòbia i recull els casos que es denuncien a la mateixa Fiscalia o a les forces i cossos de seguretat. L’any passat es van recollir 5 casos d’aporofòbia.
A nivell estatal, les dades estan més disperses. Els cossos de seguretat contemplen l’aporofòbia com un tipus de delicte d’odi que pot patir una persona però la informació és molt difícil de creuar amb la que es pot recollir des de les diferents fiscalies.
En el cas de les persones sense llar, la realitat queda lluny de tota aquesta informació que es recull perquè la violència que pateixen és la més invisible. Al cens de persones sense llar que des d’Arrels vam organitzar a principis de juny, el 31,6% de les persones que dormien al carrer i que vàrem entrevistar afirmaven haver estat víctimes d’agressions verbals o físiques. En l’àmbit estatal, i segons un informe del centre d’acollida Assís que recopila informació entre els anys 2006 i 2016, “cada 6 dies una persona sense llar mor al carrer” i “un 20% d’aquestes morts són per agressió”.
Tendències humanes que es poden revertir
El primer pas per visibilitzar la violència cap a les persones sense llar i la resta de persones empobrides és posar-li nom a aquesta realitat. Perquè “quan a les coses no li poses nom, no existeixen”, explica Adela Cortina, catedràtica d’ètica i filosofia política.
Cortina va crear la paraula aporofòbia fa 20 anys per posar sobre la taula aquesta realitat invisible perquè, afirma, “no pot haver una societat democràtica si s’està atemptant contra les persones i la seva dignitat”. Ara torna a parlar d’aquesta problemàtica al llibre Aporofòbia, el rechazo al pobre i en una jornada organitzada a Barcelona fa uns dies pel centre d’acollida Assís.
Segons Adela Cortina, “hi ha un mecanisme cerebral a l’ésser humà, un mecanisme dissociatiu que posa entre parèntesi tot allò que ens genera incomoditat i que no ens agrada”. Ho resumeix en tres tendències humanes:
- Una primera tendència a maximitzar els beneficis que porta a fer fora aquelles persones o coses que no ens agraden i ens generen incomoditat.
- Una segona tendència a cooperar, però sempre amb algú que sabem que també ens podrà aportar.
- Una tercera tendència a valorar tothom i a no deixar fora aquelles persones que es troben en una posició més fràgil.
Propostes per eradicar l’aporofòbia
Aquestes tendències que tenim al cervell es poden potenciar més o menys, des de la visió de la inclusió social i la perspectiva de drets i per lluitar d’aquesta manera contra l’aporofòbia, afegeix Adela Cortina. Però no es tracta només d’una responsabilitat individual ja que “l’aporofòbia és en primer lloc responsabilitat de les institucions”.
Cal, per exemple, que l’aporofòbia s’inclogui en el Codi Penal, com a agreujant en casos de violència per motius de pobresa. “Considerar-la delicte és important perquè el dret té també una funció comunicativa i s’estaria dient a la societat que no s’accepten aquest tipus de fets”, especifica Adela Cortina. En aquest sentit, el Senat va aprovar una moció el mes de juliol que insta el govern espanyol a incloure l’aporofòbia com a agreujant en els delictes d’odi.
Aquestes accions han d’anar de la mà de la sensibilització dels poders públics, del món educatiu, els mitjans de comunicació i de la ciutadania en general perquè “no serveix canviar les lleis si no modifiquem també els costums i actituds”, argumenta Adela Cortina. I afegeix un altre repte important: l’apoderament de les mateixes persones sense llar perquè elles mateixes puguin fer valdre els seus drets.
Com denunciar un delicte d’aporofòbia?
- Es poden presentar queixes i preocupacions sobre delictes d’odi i discriminació al correu electrònic mossos.delictes.odi@gencat.cat
- Telèfon de la fiscalia provincial de Barcelona: 935548648
- També es pot denunciar a qualsevol comissaria de policia, el telèfon 112, els jutjats de guàrdia i el web www.fiscal.es.
Més informació:
Adela Cortina és autora d’Aporofobia, el rechazo al pobre, editat per Paidós. El 10 d’octubre va exposar la seva visió sobre la problemàtica a la jornada Aporofòbia, l’odi a les persones en situació de pobresa, organitzada pel centre d’acollida Assís.