Un informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge posa sobre la taula l’existència de 48.454 casos de mal allotjament a Catalunya: persones dormint al carrer o en centres públics i privats, persones que no poden pagar el lloguer i persones que viuen en barraques o amuntegats, entre d’altres. La informació recull només casos atesos pels serveis públics.
L’informe Quantificació i distribució territorial de la població mal allotjada a Catalunya, de l’Agència Catalana de l’Habitatge, vol donar resposta a una moció del Parlament de Catalunya de l’any 2015 que insta el Govern a quantificar quantes persones dormen al carrer a Catalunya i tenen problemes d’allotjament.
Segons el document, en total a Catalunya hi hauria 48.454 casos de mal allotjament i que reben el seguiment de serveis socials. Del total de tots aquests casos:
- 5.433 corresponen a persones que viuen al carrer o refugis de baixa exigència;
- 8.634 corresponen a persones sense habitatge, és a dir, adults que viuen en albergs o menors en centres d’acollida;
- 26.705 casos corresponen a persones que viuen en habitatges insegurs, que no poden pagar el lloguer, tenen un ordre de desnonament o pateixen violència domèstica;
- i 7.682 casos viuen en habitatges inadequats com assentaments i barraques, allotjaments sense subministraments bàsics o sobre-ocupats.
L’Agència Catalana de l’Habitatge adverteix que 64 municipis catalans, tots ells amb més de 20.000 habitats, acumulen més del 90% dels casos de persones que dormen al carrer o albergs i centres d’acollida.
Les persones que dormen al carrer
En el cas de les persones que dormen directament al carrer, la majoria (4.294) viuen a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana. En segon lloc destaca Girona amb 608 casos.
El 82% de totes aquestes persones són homes, la majoria entre 35 i 64 anys. Més de la meitat són catalans i gairebé el 60% no té ingressos.
Propostes d’acció
L’informe, que segueix les categories europees ETHOS i recull dades de 773 municipis, també mostra les preocupacions de les administracions locals vers la problemàtica de l”infrahabitatge i apunta vàries propostes d’acció.
En aquest sentit, l’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge proposa millorar l’accés al parc d’habitatge social i reforçar els serveis que han de donar resposta a situacions d’emergència social. També més coordinació entre els agents implicats, negociar més amb les entitats bancàries i comptar amb dades més acurades sobre la realitat de les persones que dormen al carrer o pateixen situacions d’infrahabitatge.