Dimarts 12 de novembre celebrarem l’acte de record a les persones sense llar que ens han deixat l’últim any. Des de l’any 2016, hem recordat les 580 persones sense llar que van morir a la ciutat de Barcelona i que ateníem tant des d’Arrels com des d’altres entitats. Viure al carrer escurça la vida; de mitjana, una persona sense llar té una esperança de vida 25 anys menor a la de la resta de població que viu a la ciutat.
Entre el 25 d’octubre de 2023 i el 25 d’octubre de 2024, un total de 84 persones sense llar (dels quals 11 eren dones i 73 homes) han mort. Sabem que un 47,8% d’aquestes persones vivien al carrer i que un 70% han mort per problemes de salut. Les persones que viuen o han viscut al carrer solen tenir una salut més fràgil i moltes dificultats per rebre una atenció sanitària adequada.
Cada any sabem d’alguna persona que vivia al carrer i poc després de aconseguir allotjament, mor. Són circumstàncies paradoxals que ens fan sentir-nos impotents i plantejar-nos que, de vegades, arribem tard. Aquest ha estat el cas d’en Lluís, que als 92 anys acabava d’instal·lar-se en un pis quan va morir.
Ens preocupa també la taxa de mort per suïcidi (5,7%) i de morts violentes (10%). En Bachir, de només 29 anys, es va suïcidar després d’un dur procés migratori, incapaç de suportar més el pes de les seves vivències, deixant consternades les veïnes de Nou Barris, el barri on dormia. També recordarem l’Arturs, que amb només 18 anys va ser assassinat mentre dormia al ras. La seva mort és un símptoma de la desatenció estructural a les persones més vulnerables.
Les històries d’en Bachir i en Lluís, així com d’una vuitantena de persones, seran les que recordarem al manifest acordat per una vintena d’entitats barcelonines, que llegirem el 12 de novembre en un acte públic a la plaça Nova de Barcelona, davant de la Catedral, a les 18:30 h. Enguany, comptarem amb la música en directe del Conservatori del Liceu i el cor Xamfrà. Llegirem les darreres paraules en homenatge a les persones que han mort aquest últim any i que vivien o havien viscut al carrer, i omplirem la plaça de cases de cartó, símbol de les llars que no van tenir.
L’acte d’aquest any l’organitzem amb col·laboració d’una vintena d’entitats socials que també acompanyen persones sense llar. Són Àmbit Prevenció, Càritas, ABD (Cas Baluard i UTE Primer la Llar), Dit i Fet, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, Santa Lluïsa de Marillac, Metzineres, Sant Joan de Déu, la fundació Sant Pere Claver, el Projecte Sostre, Suara, Barcelona Actua, el menjador solidari Gregal, Metzineres, Gimnàs Social Sant Pau, l’associació de Dones Marroquines, Salut Sense Sostre, Som provisionals i les Germanetes del Cordero.
Dimarts 12 de novembre a les 18:30 hores, us esperem a la plaça Nova de Barcelona. Mentrestant, compartim el manifest de l’acte:
84 llars per protegir el record
Heu pensat alguna vegada què significa tenir una llar? És alguna cosa més que tenir un sostre. Intimitat, descans, calidesa… Un lloc on deixar-nos anar i agafar aire, on construir la nostra vida i la nostra identitat.
La Tamara no tenia una llar quan va morir, ara fa poques setmanes. Estava estirada en un banc de plaça Catalunya i van haver de passar quatre hores perquè algú s’adonés que havia mort. Tampoc tenia una llar el Bachir que, amb només 29 anys, va decidir prendre’s la vida perquè l’esforç que li demanava es feia insuportable.
La Susan semblava que ho havia aconseguit, però alguna cosa no va funcionar i de nou es va trobar a la intempèrie, on va morir. El Francisco dormia sempre assegut a l’entrada d’un pàrquing perquè estirat se sentia més vulnerable. El Lluís G., en canvi, començava a viure en un pis per a ell quan ens va deixar de manera inesperada.
Avui recordem 84 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona i que en els darrers dotze mesos ens han deixat. Són 11 dones i 73 homes que, de mitjana, han viscut 56 anys, 25 menys que la resta de veïns i veïnes de la ciutat. El més gran era en Lluís E.; tenia 92 anys. L’Arturs, en canvi, era el més jove i va morir al carrer víctima de violència. Només tenia 18 anys.
En els darrers dotze mesos, una persona sense llar ha mort cada quatre dies a Barcelona. Algunes ens han deixat en soledat i hem conegut de la seva pèrdua per la policia. Altres s’han sentit acompanyades per veïns i veïnes, pel personal sanitari de l’hospital, pels botiguers del barri… Sabeu que al Diego, quan vivia en un centre, el que més li agradava era sortir a passejar i que els veïns li diguessin ‘hola’? L’Eugen anava sempre acompanyat del Pattua, el seu gos inseparable. I el Dominic, que ens ha deixat amb 44 anys, ens va compartir part de la seva vida quan es va sentir cuidat.
Veïnes, botiguers, personal sanitari, centres de convalescència, serveis i entitats… Gràcies per oferir moments de llum i per sostenir. Gràcies per ser llar, per mantenir el record de totes les persones que en algun moment han viscut al carrer i ens han deixat.
En els darrers vuit anys, 580 persones sense llar han mort a Barcelona i les volem visibilitzar amb aquestes casetes de llum que avui omplen la plaça de la Catedral. Per recordar a les administracions que viure al carrer no és una cosa normal i que el dret a la vida de moltes persones depèn de les seves accions.
Són 84 llars de llum per protegir el record individual de cadascuna de les persones que ens han deixat i també per mantenir la memòria col·lectiva del sensellarisme a casa nostra. Per evitar que ens torni a passar.
Més informació
- Visita la pàgina ningusenserecord.org. Hi trobaràs el mur virtual on recordem les persones sense llar que ens han deixat.
- Si passeges per Barcelona, pot ser que et creuis amb alguna de les més de 550 plaques que hem col·locat amb la col·laboració de centres educatius i ciutadania per recordar les persones sense llar que ens han deixat en els darrers nous anys. T’ho expliquem.