El 14 de novembre sortim al carrer per recordar 59 persones sense llar que ens han deixat durant l’últim any a Barcelona i que coneixem des d’una quinzena d’entitats. Volem explicar que viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. Serà dimecres vinent a la plaça Sant Jaume, a les 18h. Us hi esperem!
Viure al carrer és una realitat invisible i la mort de les persones sense llar, encara més. Per visibilitzar aquesta realitat, el proper 14 de novembre organitzem un acte de record que volem compartir amb la ciutadania. Recordarem 59 persones que han viscut al carrer o que hi vivien i que ens han deixat en els darrers dotze mesos.
De totes aquestes persones, 15 vivien al carrer, una vintena van morir a l’hospital o a un centre sociosanitari i la resta vivia en un pis, en una habitació de lloguer o en una residència. La persona més jove tenia 29 anys i la més gran tenia 83; de mitjana, tenien 58 anys, 24 menys que la resta de veïns i veïnes de Barcelona. Aquest any, a més, sabem que una de les persones que recordem va morir durant els dies més freds de l’any, una altra durant els dies de més calor i una tercera a causa d’una agressió.
Es tracta de persones que coneixíem les següents entitats de Barcelona: Àmbit Prevenció, l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (ACASC), el CAS Baluard, Càritas, Dit i Fet, Heura, la fundació Sant Pere Claver, l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, Lligam, Lloc de la Dona, Projecte Sostre, Santa Lluïsa de Marillac, UTE-Primer la Llar, l’associació Yaya Luisa i fundació Arrels.
Compartim amb vosaltres el manifest de l’acte:
59 cors que parlen del dret al record
Hi ha somriures que captiven, com el que tenia el Priot. Hi ha persones discretes i afables, com el Rafa. També hi ha lliçons de vida i persones que no deixen de sorprendre, com l’Helga.
A Barcelona hi ha un miler de persones que viuen al carrer i unes 2.100 més que viuen als recursos públics i privats de la ciutat. Darrere d’aquestes xifres hi ha un munt de detalls, històries i situacions. Algunes molt boniques, altres molt tristes i plenes d’injustícia.
Avui omplim la plaça Sant Jaume amb 59 cors de cartró per fer visible aquesta realitat. Cada cor simbolitza una persona que vivia al carrer o que en algun moment ha viscut al ras i que ens ha deixat durant l’últim any.
Un d’aquests cors representa l’Albert, que ens va dir adéu amb només 29 anys; en pocs dies era el seu aniversari. El Francesco i la Irina també eren molt joves. De les 59 persones sense llar que han mort i que avui recordem, sabem que 15 vivien directament al carrer, que una vintena van morir a l’hospital o en un centre sociosanitari i que moltes havien aconseguit tenir una llar. De mitjana, aquestes 59 persones han viscut 58 anys, 24 anys menys que la resta de veïns i veïnes de Barcelona.
Viure al carrer deteriora l’estat de salut i escurça els anys de vida. Per a la persona, significa estar exposada a molts riscos: violència i agressions, fred, insolacions quan la temperatura és molt elevada… També significa tenir molts drets vulnerats, fins i tot el dret al record.
Cal afrontar aquesta problemàtica de manera decidida. Viure al carrer és perillós tot l’any, per això calen recursos que mirin més enllà del termòmetre i que ofereixin una alternativa els dotze mesos de l’any. Necessitem crear recursos per a persones que han viscut al carrer i que tenen dos i tres problemàtiques alhora. Tothom hauria de poder anar al metge, no tenir por a ser agredida, tenir una llar on recuperar-se de la vida al carrer. Tothom hauria de tenir dret a morir dignament i acompanyada.
El Xavier, una de les persones que avui recordem amb aquests 59 cors, ens ho recordava sovint: “Només hi ha dues coses a la vida que no tenen solució: la mort i l’estupidesa humana”. Fem que aquesta última sí que en tingui.
Més informació:
T’expliquem com acompanyem des d’Arrels en els darrers anys de vida.