La nit del 15 de juny vam recórrer els carrers de Barcelona per conèixer la situació de les persones que dormen al ras. Vam identificar que hi ha, com a mínim, 1.231 persones que viuen actualment al carrer a la ciutat i vam entrevistar 354 d’aquestes persones. Una primera anàlisi de les dades mostra que, més de dos anys després de l’inici de la pandèmia, la mitjana de temps que fa que viuen al carrer encara és superior als 4 anys i alerta que el 52% de les persones fa menys de dos anys que es troben en aquesta situació.
Ja fa 7 anys que recorrem els carrers de Barcelona, amb el suport de centenars voluntaris, per entrevistar les persones que hi viuen. Volem conèixer qui són, quines són les seves trajectòries de vida, saber com es troben i si estan rebent atenció social i sanitària. Escoltar per comprendre millor la realitat del sensellarisme, explicar-la i fer propostes a les administracions públiques.
Ara fa dos mesos vam tornar a sortir als carrers i vam conversar amb 354 persones que viuen al ras. Es tracta d’una mostra significativa, gairebé una tercera part de les 1.231 persones que, com a mínim, dormen al carrer a Barcelona cada nit. Oferim a continuació una pinzellada de les primeres dades que hem analitzat.
Més de 4 anys vivint al carrer
La pandèmia de la covid-19 va empitjorar la situació de les persones que viuen al ras. Estadísticament es va fer visible, entre d’altres, amb un fort increment del temps d’estada al carrer. Les persones que vam enquestar el novembre del 2020, en el context del toc de queda, es trobaven en general en una situació molt cronificada i feia 5 anys i mig de mitjana que vivien al carrer. Per primera vegada, s’havia superat un topall de més de 4 anys vivint al carrer que no havíem observat fins al moment (la mitjana més baixa és del 2018: 3 anys i 3 mesos).
Aquest mes de juny ha estat la tercera vegada, des de l’inici de la covid-19, que sortim a enquestar les persones que dormen al ras i veiem que no es recupera la situació prèvia a la pandèmia: fa 4 anys i 4 mesos de mitjana que viuen al ras. El temps s’ha reduït notablement des del 2020, però som encara lluny de la situació prèvia. La cronificació és especialment greu entre les persones nascudes a l’Estat espanyol i l’Europa comunitària. “Com més temps es triga a oferir una alternativa a una persona que viu al carrer, més es deteriora la seva situació i més difícil és que se’n pugui sortir. Ens preocupa que, de mitjana, faci més de 4 anys que les persones viuen al carrer a Barcelona, perquè significa que, en tot aquest temps, no s’ha sabut trobar una solució”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
Les dades també mostren que actualment un 40% de les persones que viuen al ras fa més de dos anys que estan en aquesta situació. Un 26% de les persones fa menys de sis mesos que dormen al carrer i un altre 26% entre sis mesos i dos anys. En aquest sentit, “és important posar el focus en la prevenció”, diu Ferran Busquets. “Alguna cosa està fallant si una de cada quatre persones que viuen al carrer a Barcelona fa menys de sis mesos que es troba en aquesta situació i un total del 52% fa menys de dos anys. Passat aquest temps, quan vius al carrer, els riscos augmenten exponencialment i la teva situació es deteriora greument”, afegeix.
Més persones migrades de països extracomunitaris
La nit de l’enquesta vam entrevistar persones nascudes a 52 països diferents: un 28% de l’Estat espanyol, un 26% nascudes a països comunitaris i un 43% a països extracomunitaris.
Des del 2016, observem un increment del nombre de persones d’origen extracomunitari. Durant l’enquesta, les persones més joves amb qui vam parlar són quatre joves de 19 anys nascuts al Marroc. Destaca que el 16% de les persones que viuen al carrer provenen d’aquest país. A continuació els països d’origen més presents són Romania (13%), Itàlia (3%), el Pakistan (3%) i el Senegal (3%). D’altra banda, un 15% de les persones que vam entrevistar són nascudes a Barcelona i un 4% a altres municipis de Catalunya.
90% d’homes i 44 anys de mitjana
Nou de cada deu persones que viuen al carrer a Barcelona són homes. Les dones representen el 8% del total: solen viure altres formes de sensellarisme i quan es troben dormint al carrer la seva situació acostuma a ser més greu.
Més de la meitat de les persones que viuen al carrer tenen entre 36 i 55 anys, i en global 44 anys de mitjana. Abans de la pandèmia vam observar un increment del nombre de persones molt joves que vivien al carrer que es va reduir durant la pandèmia i ara es manté estable. Les persones de menys de 25 anys que viuen al ras són el 5% del total.
La nit de l’enquesta, la persona més gran amb qui vam parlar és un home de 80 anys nascut a Catalunya; en aquest sentit, un 3% de les persones entrevistades tenen més de 65 anys.
Més informació:
- Què proposem? Consulta les propostes que adrecem a les diferents administracions: al Govern català, a l’àmbit local i específicament a l’Ajuntament de Barcelona.
- La nit de l’enquesta vam detectar 1.231 persones dormint al ras. T’ho expliquem!
- Què pots fer si veus una persona vivint al carrer? Compartim informació sobre els recursos que existeixen a Barcelona.