En el cens de persones sense llar organitzat per Arrels Fundació el 30 i 31 de maig i 1 de juny s’han enquestat 348 persones per conèixer el grau de vulnerabilitat que pateixen. La majoria de persones entrevistades, un 86,2%, són homes i la meitat de tota la gent entrevistada té entre 25 i 49 anys. El 61% dels enquestats presenten un grau de vulnerabilitat mig i un 19% un grau de vulnerabilitat alt que requereix una intervenció social prioritària.
El 73% de les persones entrevistades al cens de persones sense sostre fet per Arrels Fundació afirmen que han estat sense llar sis mesos seguits o més. De mitjana, les persones entrevistades fa 3 anys i 9 mesos que no tenen una llar estable. De totes aquestes persones, el 30% (100 persones) no fa ni 6 mesos que dormen al carrer, el 45% (146 persones) porten al carrer una mitjana de 2 anys i 3 mesos, el 13% fa més de 6 anys i 7 mesos que dorm al ras i un 12% supera els 8 anys i 3 mesos.
Arrels Fundació va organitzar el cens de persones sense llar a Barcelona els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny. L’objectiu era aconseguir informació detallada sobre la situació de les persones que dormen als carrers de Barcelona per després incidir políticament i desenvolupar accions i recursos més enfocats a les necessitats.
A Barcelona hi ha 941 persones dormint al carrer; durant el cens es van localitzar un total de 624 persones dormint al ras, de les quals 348 (un 55,7%) han participat responent l’enquesta. De totes les persones que es van localitzar, 246 passaven la nit dins de caixers i la resta ho feia a l’intempèrie; 257 persones dormien soles, 152 persones anaven en parelles i la resta anava en grups d’entre tres i onze persones.
Grau de vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer
De les 348 persones enquestades, el 19% presenta un grau de vulnerabilitat elevat, és a dir, es tracta de persones d’edat més avançada, amb un estat de salut delicat, exposades a més riscos i que haurien de rebre una intervenció social prioritària. 
En aquest sentit, el 61% de les persones presenten un grau de vulnerabilitat mig i haurien de ser ateses pels recursos especialitzats per evitar que la seva situació es deteriori. El 20% restant de la població enquestada presenta un grau de vulnerabilitat baix.
La majoria de les persones que dormen al carrer i que hem entrevistat són homes (86,21%), un 9,77% són dones i un 4% es consideren altres. La majoria també tenen edats joves ja que un 51% té entre 25 i 49 anys. El 26% de les persones tenen entre 50 i 64 anys, el 6% són menors de 24 anys i les persones amb més de 65 anys representen el 4%; el 13% restant no va respondre la pregunta.
284 persones voluntàries implicades
El cens de persones sense llar ha estat possible gràcies a la implicació de 284 voluntaris que han sortit al carrer per parlar amb les persones sense llar (en aquest vídeo ho podeu veure!). Els equips de voluntaris –en els quals sempre hi ha hagut persones amb experiència en l’atenció a persones sense llar- han recorregut els districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, on es concentra la major part de les persones sense llar a Barcelona. També van recórrer bona part de Gràcia i Les Corts i llocs concrets de Sant Martí.
Durant les tres nits en què es va fer el cens, va haver persones sense llar que es van localitzar però que no van respondre l’enquesta. Els motius són tres: moltes de les persones dormien profundament i no se les va despertar, altres persones van declinar respondre les preguntes i altres persones no van poder respondre per barreres idiomàtiques.
Una iniciativa europea que persegueix #ningúdormintalcarrer
A Barcelona, aquest és el primer cop que es fa un cens de persones sense llar. La iniciativa s’emmarca en una prova pilot que es porta a terme en altres ciutats europees i que impulsen l’ONG anglesa Building and Social Housing Foundation (BSHF) i la xarxa europa FEANTSA, de la qual Arrels forma part.
La iniciativa té el suport de l’entitat Community Solutions, que des de fa anys segueix la mateixa metodologia als Estats Units.
*El cens de persones sense llar ha utilitzat l’eina VI-SPDAT, que ajuda a identificar el grau de vulnerabilitat que pateix la persona que dorm al carrer i a definir quines persones necessiten una intervenció social prioritària.