Des de fa tres anys Arrels Fundació i el Centre d’Atenció Primària Drassanes treballem plegats en aspectes com la coordinació i l’intercanvi d’informació amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària de les persones que viuen al carrer. Enguany el CAP Drassanes celebra 25 anys, us expliquem quina és la seva tasca i què cal tenir en compte a l’hora d’atendre les persones sense llar.
Fa 25 anys el CAP Drassanes va obrir les seves portes i des d’en fa tres Arrels va iniciar una col·laboració amb aquest centre d’atenció primària, encarregat d’atendre a moltes de les persones en situació de sense llar que viuen al barri del Raval. A l’octubre del 2014 va tenir lloc una primera formació específica per a personal sanitari del CAP Drassanes sobre les característiques vinculades a aquest col·lectiu i des de llavors el CAP organitza de forma periòdica més formacions als residents de medicina de primer any sobre aspectes a tenir en compte a l’hora de tractar amb les persones sense llar, entre d’altres grups vulnerables.
L’atenció sanitària de les persones sense llar
Les persones en situació de sense llar solen accedir a l’atenció mèdica quan el seu estat de salut està en situació crítica o de risc i no en fase de seguiment, tal com s’assenyala a l’informe “Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària” (2009).
A més a més, cal tenir en compte que quasi un 80% de les persones sense llar a Barcelona presenten d’un a més de tres trastorns crònics tot i que un 65% fa una valoració positiva del seu estat de salut (Uribe i Alonso, 2009). El doctor Daniel Roca, que fa 8 anys que treballa com a metge de família al CAP Drassanes, afirma que la majoria d’elles tenen “molt de respecte i por als metges” i “no perceben la salut com una prioritat”.
Pel que fa a les malalties més comunes en les persones sense llar a l’estudi realitzat per Uribe i Alonso (2009) destaquen les musculoesquelètiques, les cardiovasculars, els problemes de salut mental i els trastorns relacionats amb les addiccions com l’alcoholisme.
Un altre aspecte a tenir en compte són les necessitats específiques de les persones que dormen al carrer a l’hora de receptar una medicació ja que sovint existeix una falta de constància i regularitat en el seguiment d’un tractament. Per aquest motiu molts metges que tracten amb persones sense llar intenten ser pràctics i adapten el tractament al perfil específic de la persona i no demanen de cop les proves diagnòstiques a les quals s’ha de sotmetre sinó que les perioditzen.
Mirant cap el futur
Des d’Arrels creiem que encara queda molt de camí per millorar l’atenció sanitària a les persones sense llar. Els principals reptes a afrontar de cara el futur són, per una banda, la formació del personal sanitari dels serveis d’urgències per sensibilitzar i apropar la realitat d’aquest col·lectiu i, per altra banda, la coordinació entre els diferents serveis ja que no existeix una base de dades compartida amb informació de les persones sense llar, sobre si ja han estat visitades, si les atenen en alguna entitat, si s’allotgen en algun equipament…
Un exemple d’atenció sanitària a persones sense llar a tenir en compte és el de Londres. L’entitat Pathway Healthcare for Homeless People, fundada al 2009, va detectar greus dificultats de contacte entre les persones sense llar i el personal sanitari, és per això que imparteixen formacions a tots els professionals dels hospitals, especialment als dels serveis d’urgències, per incentivar un canvi de tracte i de mirada respecte les persones que viuen al carrer.
A més, aquesta entitat ha promogut que en 11 hospitals de Londres hi hagi equips formats per un metge, una infermera i una persona que ha viscut al carrer encarregats de donar suport i fer un seguiment en temes de salut de les persones sense llar reduint d’aquesta manera els ingressos a través d’urgències.
