Les persones que viuen al carrer en una situació més vulnerable utilitzen les urgències hospitalàries més que la resta. Les persones de nacionalitat espanyola perceben pitjor el seu estat de salut. Les persones amb una situació de vulnerabilitat més baixa són les que menys tenen targeta sanitària. Ens hem endinsat en les dades del #CensSenseLlar per saber més sobre les 315 persones que vam enquestar.
A principis de juny vam sortir pels carrers de Barcelona per entrevistar les persones que viuen al ras i conèixer com és de vulnerable la seva situació. En total, 315 persones van respondre l’enquesta i amb els primers resultats vam saber que el 71% de les persones patien una situació bastant o molt vulnerable. En concret:
- el 18% tenen una situació molt vulnerable,
- el 53% són bastant vulnerables,
- i el 29% presenten una situació de vulnerabilitat baixa.
Per saber més, ens hem fixat per separat en els diferents grups de vulnerabilitat. Ho resumim en 12 idees destacades.
1
L’edat de les persones més vulnerables ha disminuït.
La mitjana d’edat de les 315 persones que dormen al carrer i que hem entrevistat és de 43,3 anys. La més jove té 18 anys i la més gran 76 i observem que a mesura que el grau de vulnerabilitat augmenta la mitjana d’edat disminueix. Així, les persones amb un grau de vulnerabilitat més elevat tenen, de mitjana, 40 anys, vuit menys que quan vam realitzar el primer cens de persones sense llar al 2016.
2
Al carrer viuen persones de totes les procedències.
Les 315 persones entrevistades procedeixen de 51 països diferents: el 26% són de nacionalitat espanyola, el 40,3% són comunitàries i el 27% extracomunitàries. Això significa que els motius per arribar a viure al carrer són molt diversos i que l’abordatge que es necessita per solucionar-ho també ho ha de ser.
Les persones de països comunitaris presenten sobretot una vulnerabilitat baixa o mitjana i són majoria en aquests grups (un 47% i un 40%, respectivament). Les persones extracomunitàries, en canvi, pateixen una vulnerabilitat bastant o molt elevada. En el cas del grup de persones més vulnerables, les de nacionalitat espanyola són majoria amb un 40%.
3
Les persones més vulnerables estan exposades a més riscos.
El fet de viure al carrer significa estar exposada a violència física i verbal i, quant més temps es viu al carrer, més risc hi ha. El resultat de les enquestes ho indica: el percentatge de persones amb un grau de vulnerabilitat baix que afirmen haver rebut agressions o haver agredit elles mateixes és molt baix. En canvi, en el cas de les persones més vulnerables, la xifra augmenta fins el 72%.
Patir violència física o verbal és un risc però n’hi ha més: tenir causes legals pendents, fer coses arriscades, consumir alcohol o droga… Tots aquests indicadors augmenten quan la persona pateix més vulnerabilitat. Un 37% afirma haver fet coses arriscades, un 56% explica tenir causes legals pendents, el 44% ha estat retinguda per la policia i el 19% afirma que ha estat forçada a fer activitats contra la seva voluntat.
4
Les persones més vulnerables fan servir més els serveis d’urgències hospitalàries.
Quan una persona viu al carrer, les urgències dels hospitals són la porta d’entrada més habitual per ser ateses en el sistema de salut. Per això, al cens de persones sense llar preguntem a la persona si en els darrers sis mesos ha rebut atenció mèdica a urgències, ha anat a l’hospital en ambulància o ha estat ingressada.
Les xifres augmenten molt quan ens fixem en les persones més vulnerables: el 68,4% ha fet servir algun dels serveis d’urgències hospitalàries i el 30% ha utilitzat els tres; això significa un augment respecte l’any 2016. A més, les persones amb vulnerabilitat més elevada són, de fet, les que expressen patir més malalties cròniques (un 42%) i també les que no es prenen la medicació receptada pel metge com ho necessitarien (un 47%).
5
Les persones més vulnerables són les que tenen menys recursos econòmics estables.
Els resultats del cens indiquen que només el 18% de les persones amb una vulnerabilitat elevada diuen tenir ingressos de prestacions socials, d’herències o de treball en negre. El percentatge augmenta segons baixa la vulnerabilitat, tot i que les xifres tampoc són optimistes: el 22,8% de les persones amb vulnerabilitat mitjana diuen tenir algun tipus de recurs econòmic estable; el 30% en el cas de les persones amb vulnerabilitat baixa. En general, destaca que les persones de nacionalitat espanyola són les que solen tenir ingressos més estables.
6
La majoria de les persones d’altres països han vingut buscant feina.
De les 315 persones sense llar entrevistades, el 67,3% procedeixen d’altres països i presenten sobretot una vulnerabilitat mitjana o baixa. A l’enquesta d’aquest any hem volgut saber una mica més i per això els hem preguntat sobre el motiu de venir a Barcelona i de deixar casa seva. El 48% de les persones diuen que van deixar enrere el seu país per motius socioeconòmics i, de totes aquestes persones, la majoria diuen que van venir a Barcelona per cercar feina i millorar la seva situació.
7
Les persones menys vulnerables tenen més problemes amb la documentació.
De les 315 persones sense llar que han participat al cens, el 29% tenen una situació de vulnerabilitat baixa. La majoria d’aquestes persones -el 70%- procedeixen de països comunitaris i extracomunitaris i diuen tenir poques situacions de risc, entre d’altres. Destaca, però, que només una de cada quatre persones afirma estar empadronada i que només una de cada tres diu tenir targeta sanitària. Les persones més vulnerables, en canvi, diuen estar empadronades i tenir targeta sanitària en un 53% i un 58%, respectivament.
Els motius d’aquesta situació poden ser diversos però destaquem el fet que, segons els resultats de l’enquesta, les persones menys vulnerables són també les que expressen tenir menys contacte amb serveis socials o serveis similars (una de cada cinc persones).
8
Les persones bastant o molt vulnerables s’han allotjat en algun recurs durant l’últim any.
De les 315 persones que hem entrevistat, gairebé el 42% han explicat que han tingut problemes per accedir a algun tipus d’allotjament o que l’han hagut de deixar per motius de salut física o mental, malaltia crònica o relacionats amb el consum de droga o alcohol. Les persones amb una vulnerabilitat elevada són les que expressen tenir més dificultats en aquest sentit, amb gairebé un 90% de les persones.
9
Les persones amb nacionalitat espanyola perceben un pitjor estat de salut.
En general, les persones més vulnerables expressen tenir menys preservat el seu benestar, és a dir, perceben que la seva salut física i mental és pitjor que la de la resta de persones i afirmen tenir malalties cròniques i addicions en un percentatge major. De les 315 persones entrevistades, el 26% tenen nacionalitat espanyola i moltes d’elles es troben en una situació molt vulnerable (representen el 40% del grup amb vulnerabilitat elevada).
Si comparem segons la procedència, les persones amb nacionalitat espanyola són les que diuen tenir un pitjor estat de salut: el 30% afirma tenir malalties cròniques, del 17% parla de problemes de salut física i el 90% ha fet ús dels serveis d’urgències hospitalàries.
10
Les persones més vulnerables tenen la sensació de tenir més suport de treballadors socials o similars.
El 56% de les persones amb una vulnerabilitat més elevada afirmen que tenen suport per part de treballadors/es socials o serveis d’ajuda similar. Aquesta percepció de tenir suport de serveis socials va baixant conforme disminueix el grau de vulnerabilitat: el 36% en el cas de les persones amb un grau de vulnerabilitat mitjà i un 20% en el cas de les persones amb baixa vulnerabilitat. En aquest sentit, la dinàmica es repeteix en l’ús dels serveis d’urgències socials: el 30% de les persones més vulnerables l’han utilitzat però les xifres baixen a l’11% i el 2% en el cas de les persones amb vulnerabilitat mitjana i baixa, respectivament.
11
Alerta amb les persones que presenten una vulnerabilitat mitjana.
Durant la nit del #CensSenseLlar, 315 persones van voler respondre les nostres preguntes. Els resultats indiquen que, de totes elles, el 53% tenen una vulnerabilitat mitjana, és a dir, són bastant vulnerables. La seva situació preocupa perquè, tot i que afirmen no tenir molts problemes de salut i no haver patit situacions violentes, una de cada quatre ha hagut de deixar algun allotjament on havia accedit i una de cada cinc persones diu patir alguna malaltia crònica. Aquest grup de persones està al carrer, de mitjana, des de fa 3 anys i 4 mesos, però només el 36% té la sensació d’haver tingut contacte amb serveis socials.
12
Moltes dades però també molts dubtes.
Els resultats del cens ofereixen molta informació útil per generar polítiques i millorar els recursos per a les persones que viuen al carrer, tot i que som conscients que no responen totes les preguntes i que ens generen noves qüestions per reflexionar.
Com és que les persones amb més vulnerabilitat no tenen prestacions socials ni recursos econòmics estables? Què passa amb les persones de més edat? I com és que entre les persones més vulnerables hi ha moltes persones joves? Quina és la situació de les dones i perquè no solen respondre l’enquesta? Per què les persones comunitàries i extracomunitàries tenen menys ingressos estables i prestacions?